Lluís XIV regna des que tenia 5 anys, el 1643, fins que mor el 1715. Va ser un regnat llarg, de caràcter absolutista, i va prendre part en vàries guerres europees. Va fer notables transformacions de l’estat i va ser protector de les arts i la cultura. És el creador del Palau de Versalles (Fig. 1).

A més, el rei Lluís XIV va permetre que quedés un testimoni del seu estat de salut durant el seu regnat, ja que els diferents metges reials que es van succeir durant el regnat van registrar meticulosament l’estat de salut del rei, i en els casos de maniobres mèdiques, els detalls de les mateixes. La intervenció de la fístula reial està documentada en tots els seus detalls al Journal de la Santé du roi Louis XIV (Fig. 2).

Les manifestacions de la fístula del rei comencen el 15 de gener de 1686, quan nota un tumoració perineal, pròxima a l’anus, poc simptomàtica al començament, però que al créixer va anar sent més dolorosa. Totes les mesures terapèutiques van ser inútils, cataplasmes, banys amb aigües medicinals, ènemes. Tenia el rei 47 anys i es veia incapaç de muntar a cavall .
Un mes després, el 15 de febrer, el tumor fistulitza cap a l’exterior. El dolor era intens i el rei es veu incapaç de governar. Demana que l’operin, ja que no pot ni caminar.

El metge del rei, Antoine d’Aquin (Fig. 3), proposa que l’operi Charles François Felix de Tassy (Fig. 4), cirurgià – barber de molt de prestigi a la cort, però que no havia operat mai una fístula anal. Per superar aquest inconvenient es va acordar que el cirurgià, per tal d’evitar estrenar-se en el cul reial, operaria 75 malalts amb una fístula anal reclutats dels hospitals i les presons. Mentrestant, el cirurgià Felix de Tassy es documenta amb el “Traité de la fistule” de Louis de Mojuniren.

Un cop operats els 75 malalts amb una fístula, dels que no sabem el resultat de les intervencions, Felix es veu amb cor d’operar el rei. El 16 de novembre de 1686, a les 7 del matí, el rei és operat a la seva cambra amb el llit encarat a la finestra per tenir el màxim de llum. La operació es va fer sense anestèsia, que no seria descoberta fins 150 anys després, però el rei es va comportar amb total estoïcisme tot i que la intervenció va durar tres hores.
Estaven presents en l’operació Mme de Maintenon (Fig. 5), amant del rei, el seu confessor, el marquès de Louvois, ministre de la guerra, i els metges del rei. L’endemà no tenia febre, ni dolor i al cap de pocs dies es va veure amb cor d’ocupar-se dels assumpte d’estat.
El cirurgià va rebre 300.000 francs, que serien prop de 6 milions d’euros, i unes terres. Felix es va considerar molt ben pagat i mai més tornà a treballar com a cirurgià.

Referències
Jorge Pomi. La fístula perineal del rei sol. Historia y medicina. La revista de salud del CASMU, abril 2015