Presentació

En aquest blog hi trobareu relats breus que fan referència a episodis puntuals de la història de la medicina, en el meu criteri interessants o curiosos, que han tingut un protagonista conegut. També en trobareu d’altres amb un protagonista poc o gens conegut, que mereixeria ser-ho, i finalment també breus biografies de grans metges que han fet aportacions transcendentals, però que no han passat a la història com a primeres figures.

Cada relat comportarà poca estona per llegir-lo, però segurament us aportarà una visió que no coneixíeu. Trobareu dues entrades per setmana, sense cap ordre cronològic, ni temàtic.

Durant aquests mesos de COVID 19 he tingut molt temps per llegir llibres i articles d’història de la medicina. De cada article o capítol de llibre en feia fitxes, així com de la vida i de les obres dels diferents personatges que anaven apareixent en les meves lectures.

He pensat que podria compartir el contingut d’aquestes fitxes amb persones interessades amb la història, amb el ben entès que l’autor d’aquestes entrades no és un historiador, sinó només un metge interessat en la història, i amb voluntat divulgativa. Em satisfarà si aconsegueixo entretenir als lectors, i encara més si puc ensenyar-los alguna cosa. També els hi agrairé que em facin les observacions dels meus errors o inexactituds que em permetin esmenar-los.

Entrades recents

Sir Robert Jones (1857 – 1933). Cirurgià, iniciador de l’especialitat de cirurgia ortopèdica a Gran Bretanya, introductor de la radiologia a l’ortopèdia

Robert Jones era gal·lès, però va créixer a Londres on el seu pare era arquitecte. Al 16 anys marxa a viure a Liverpool, a casa d’un oncle seu metge, i allà estudia medicina de 1873 a 1878. Treballa amb el seu oncle, que li facilita l’ingrés a l’Hospital Stanley de Liverpool com assistent de cirurgia.…

El tractament de l’escorbut, un mèrit dels navegants espanyols no reconegut

El mes de febrer de l’any 2021 vaig escriure aquesta entrada del blog on feia menció del que es considerava el primer assaig clínic de la història. L’havia fet l’anglès James Lind (Fig.1) per demostrar que els cítrics, taronges, llimones i limes, curaven l’escorbut. Aquesta troballa tenia una importància extraordinària perquè permetia evitar una malaltia…

Ja fan els metges el màxim per evitar danys als malalts?

Ens preocupem prou, els metges, d’aplicar el criteri de “Primun non nocere” en la nostra activitat professional? Som prou conscients que tenim el deure moral de reduir la iatrogènia mèdica en la nostra activitat diària? Els malalts es fien de nosaltres i estan convençuts que no els hi causarem cap dany. És sempre veritat això?…

Vols rebre alertes al mail?