John Dalrymple (1803 – 1852), un destacat oftalmòleg britànic

John Dalrymple fou un destacat oftalmòleg britànic amb un gran interès docent, expressat en la publicació de dos llibres que tingueren un gran èxit: “The anatomy of the human eye” i “The pathology of the human eye” (Fig.1).

Dr John Dalrymple
Fig.1 Dr John Dalrymple

The anatomy of the human eye” apareix el 1834 (Fig.2). És un llibre amb il·lustracions i la culminació d’un curs que va donar als alumnes de la London Ophthalmic Infirmary, amb un curs de dissecció. Dalrymple comprova que no hi ha cap llibre en anglès sobre anatomia de l’ull, i decideix editar els seus apunts de classe.

The human eye, editat per John Dalrymple
Fig.2 The human eye, editat per John Dalrymple

El segon llibre “Pathology of the human eye” es publica més tard. Dalrymple està ja força malalt i serà la seva última publicació. El llibre conté 6 pintures fetes per diversos autors que mostren les diferents lesions dels ulls.

Dalrymple era fill de metge, nascut a la ciutat de Norwich el 1803. Estudia medicina a la facultat de medicina d’Edimburg, i ingressa posteriorment al Royal College of Surgeons el 1827.

El 1832, és nomenat cirurgià assistent del Royal London Ophthalmic Hospital (Fig.3), i publica dos anys més tard el seu primer llibre.

Royal London Ophthalmic Hospital, també conegut com a Moorfields Eye Hospital
Fig.3 Royal London Ophthalmic Hospital, també conegut com a Moorfields Eye Hospital

Posteriorment publica articles i cartes al director, la més valorada de les quals és la seva descripció del signe de Dalrymple, que és la presència d’exoftàlmia en la malaltia de Graves-Basedow.

El 1846, col·labora amb el Dr Bence Jones en l’estudi dels defectes ossis en el mieloma múltiple. Dalrymple examina dues vèrtebres i una costella del malalt Thomas Alexander McBeam, i comprova l’existència de desmineralització dels ossos i canvis en la histologia de les cèl·lules.

La retracció palpebral (Dalrymple 1849) és el signe més freqüent de l'orbitopatia tiroidea. És una asinergia (falta d'acompanyament) de la parpella superior en la mirada cap avall
Fig.4 La retracció palpebral (Dalrymple 1849) és el signe més freqüent de l’orbitopatia tiroidea. És una asinergia (falta d’acompanyament) de la parpella superior en la mirada cap avall

Dalrymple es posa malalt quan encara és jove i no pot mantenir el ritme assistencial. El 1847, li assignen un cirurgià perquè l’ajudi fins que, el 1849, s’ha de retirar de la feina. Mor el 1852 als 49 anys d’edat d’una malaltia renal.

Referències

James RR. British masters of ophthalmology series: 17.-John Dalrymple, F.R.S., 1803-1852. Br J Ophthalmol. 1926 May;10(5):nil2-247.

Deixa un comentari