El mieloma múltiple és una malaltia que també es coneix amb altres noms, com plasmocitoma o malaltia de Kahler. Correspon al 10 % de les neoplàsies hematològiques i la seva incidència anual s’estima que és de 4.3 casos per 100.000 habitants.

Les primeres descripcions de la malaltia les va fer el metge Samuel Solly (Fig.1), que era un cirurgià del St Thomas’ Hospital de Londres. La primera malalta diagnosticada es deia Sara Newsbury i tenia 33 anys. Mor el 15 d’aril de 1844, pocs dies després d’ingressar a l’hospital, havent patit durant 4 anys de dolors ossis amb fractures múltiples (Fig.2).

L’autòpsia va confirmar les fractures i la presència d’un material grumollós i gelatinós de color vermellós a la medul·la òssia. En aquest material es veien cèl·lules amb nucli rodó i nuclèol prominent (Fig.3). El mateix Dr Solly va veure una segona malalta, Caroline Stephen, amb les mateixes característiques, el mes de juny de 1844 al St Thomas’ Hospital. També tenia fractures múltiples i material grumollós vermell a l’interior dels ossos.

Publica els dos casos amb el diagnòstic de ”Mollities ossium” (Fig.4) però va deixar d’ocupar-se d’aquesta patologia.

Solly fou professor d’anatomia i fisiologia al St Thomas’ Hospital, i el 1853 va ser cirurgià titular d’aquest hospital, fins que va morir el 1871.

El tercer malalt va ser visitat el 1845 pel Dr Thomas Watson a la seva consulta privada del carrer Harley, que era el carrer on hi havia més consultes mèdiques de Londres. El malalt es deia Thomas A. McBeam, de 45 anys, i venia per dolor toràcic. El Dr Watson consulta al Dr William McIntyre, del Western General Dispensary, en observar que l’orina del malalt era opaca degut a la presència d’una substància densa que precipitava.

S’envia una mostra d’orina al Dr Henry Bence Jones del St George’s Hospital de Londres per identificar el seu contingut. Bence Jones, tenia 31 anys, però ja tenia prestigi com a home de laboratori (Fig.5).

McIntyre, el metge consultat per Watson, el capçalera del malalt, era un gran metge. L’any 1844 tenia 53 anys.

Bence Jones fa l’examen químic de l’orina i tracta de caracteritzar la proteïna que està present en gran quantitat en l’orina dels malalts amb aquesta malaltia. De moment la defineix amb el nom de proteïna de Bence Jones.

Bence Jones troba la mateixa proteïna en altres malalts amb la malaltia que s’acabarà denominant mieloma múltiple a partir de la proposta del metge rus Von Rustizky el 1877 quan treballava a Salzburg amb Von Recklinghausen. Rustizky va descriure el cas d’un home de 47 anys a qui es van trobar en l’autòpsia múltiples tumors medul·lars als ossos.

També s’ha denominat el mieloma com malaltia de Khaler (Fig.6), metge txec mort als 44 any d’un càncer epidermoide de llengua, que cursà amb metàstasi per tot el cos.

Referències

Carlos Ortiz Hidalgo. De las células plasmáticas al mieloma múltiple. Una breve perspectiva histórica. Patología, 2011; 49 (2): 120 – 131.

Rathore R., Coward RA, Woywodt A. What’s in a name?, Bence Jones protein. Clin. Kidney J., 2012; 5: 478 – 483.

RA Kyle. Multiple mieloma: an odissey of discovery. Br. J. Haematol., 2000; 111: 1035 – 1044.