Max Theiler fou un viròleg sud-africà, fill d’un bacteriòleg suís que va viure a Sudàfrica. Max Theiler va estudiar a la Universitat de Ciutat del Cap, on es gradua de metge als 19 anys. Després es desplaça a Londres on pretén estudiar al St Thomas’ Hospital i a la London School of Hygiene & Tropical Medicine. El 1922, acaba el curs de medicina Tropical.

Emigra als Estats Units, on pensa dedicar-se a la recerca. Ingressa a l’escola de Medicina Tropical de la Universitat de Harvard. El 1927, descobreix que la causa del vòmit negre és un virus filtrable i no un bacteri.

El 1930, Max Theiler ingressa a la Divisió de Salut Internacional de la Fundació Rockefeller, on serà premiat amb el premi Nobel de Medicina per posar a punt una vacuna contra la febre groga. És el primer premi Nobel que es concedeix per una vacuna contra un virus.

La febre groga ha estat una de les malalties més mortíferes. Era endèmica en algunes regions del mon, on periòdicament es produïen epidèmies de gran mortalitat.

La malaltia es va originar a l’Àfrica i va arribar a Amèrica a l’època del comerç d’esclaus. La primera gran epidèmia de febre groga es va produir el segle XVII al Yucatán. Algunes epidèmies van arribar a Europa, com una que va arribar a Barcelona l’any 1821 i que va causar una elevada mortalitat, que va determinar que quedés petit el cementiri de la ciutat i va obligar a fer-ne un de nou a l’Avinguda Icària (veure aquesta entrada del blog).

Carlos Finlay (Fig.1) un metge cubà, va postular que la causa de la febre groga era un virus, i la seva transmissió es feia per un mosquit (veure aquesta entrada del blog), hipòtesi que va confirmar l’investigador sud-africà Max Theiler.

Theiler (Fig.2) va identificar un model animal per inocular el virus de la febre groga, el ratolí, que permetrà la inoculació cerebral del virus.

Durant aquests estudis experimentals, Theiler va infectar-se pel virus de la febre groga, però afortunadament de poca gravetat. Les investigacions sobre la febre groga van ser una prova de risc perquè les infeccions en els laboratoris de recerca no eren infreqüents. El 1931, es va informar de 32 casos de febre groga adquirits en vuit laboratoris diferents, dels quals cinc casos van morir.

Theiler va aplicar, el 1932, el mètode Pasteur per atenuar el virus de la ràbia en teixit nerviós heteròleg i aconseguí cultivar el virus causal en teixit embrionari de ratolí i de pollet, a partir del qual es va elaborar la vacuna.

La disponibilitat d’una vacuna contra la febre groga va permetre construir el canal de Panamà, que ja s’havia intentat des de feia molts anys (veure aquesta entrada del blog). França va ser el primer país que va intentar obrir el canal el 1880, projecte dirigit per Ferdinand de Lesseps (Fig.3), però va haver d’aturar les obres per la mort de 22.000 treballadors de febre groga. El canal el van construir els nord-americans, i el van inaugurar el 1914.