Álvar Núñez fou un dels grans exploradors de l’Amèrica colonial. Encara que no fou un militar, el seu reconeixement és més aviat degut al seu llibre Naufragios, que explica les aventures que li van succeir en la seva estada a la colònia (Fig.1).

Durant la seva estada a Amèrica va recórrer els territoris dels actuals estats de Mississipi, Florida, Luisiana, Arizona, Texas, el golf de Califòrnia i Nou Mèxic, a més de convertir-se en el primer europeu que explorà el curs del riu Paraguai i el primer blanc que contemplà les cascades de l’Iguaçú (Fig.2).

El títol de la seva crònica era: “Relación que dio Alvar Núñez Cabeça de Vaca de lo acaesido en las Indias en la armada donde iva por gobernador Pámphilo de Narbáez desde el año de veinta [sic] y siete hasta el año de treinta y seis que bolvió a Sevilla con tres de su compagnía”, però es coneix més simplement com “Naufragis”.

Álvar Núñez neix a Jerez de la Frontera, probablement el 1480. Son pare va ser Pedro de Vera, el conquistador de les illes Canàries, i la mare descendia d’un pastor que va trobar un pas per l’exèrcit cristià entre les muntanyes, que facilità l’accés on va tenir lloc la Batalla de Las Navas de Tolosa l’any 1212, on els cristians derrotaren l’exercit musulmà. Per localitzar aquest pas, va posar un crani de vaca, d’ací el sobrenom que li van posar i que va heretar el seu descendent.

L’any 1527, decideix marxar a Amèrica i ho fa amb l’expedició de Pàmfil de Narváez, que havia estat enviat per la corona a Amèrica per frenar les aspiracions d’Hernán Cortés. Va ser una expedició amb mal final per la incompetència del cap de l’expedició i del seu desconeixement del nou món. L’expedició de Narváez era de 600 homes, la major part dels quals va morir quan l’expedició va abandonar els vaixells i decidí introduir-se terra endins.

Alguns dels espanyols van ser empresonats pels indígenes durant més de 8 anys. Álvar Núñez és un d’ells i es converteix en el “xaman” del grup d’indígenes que l’han detingut. Fa “curacions” dels indígenes malalts i en una d’aquestes intervencions va haver d’extreure una fletxa clavada al tòrax d’un indígena, que va entrar per l’espatlla dreta i la punta va quedar pròxima al cor, clavada en una costella. Al ferit li feia molt de mal, per això van demanar a Álvar Núñez que actués. Amb un ganivet va ampliar la ferida d’entrada, i va anar obrint camí fins arribar a poder mobilitzar la punta i extreure-la del cos. Amb l’extracció es va produir una hemorràgia intensa que va aturar-se comprimint la ferida. Un cop treta la fletxa, el ferit va deixar de tenir dolor. Aquesta maniobra es considera la primera intervenció quirúrgica feta a Amèrica, encara que fos feta per un no metge (Fig.3). La intervenció va ser molt valorada pels indis, que van respectar més el seu pres. Álvar Núñez la va extreure amb una navalla, molt curosament, i s’ha guanyat l’apel·latiu Cabeza de Vaca: el primer cirurgià texà que li va posar l’historiador Jesse E. Thompson.

Un dia van fugir Álvar Núñez i els tres espanyols detinguts que quedaven dels que arribaren a Amèrica amb Narváez, i van anar caminant fins arribar a Mèxic ciutat, des d’on va anar fins a la costa a embarcar en destinació a Espanya.

L’estada d’Álvar Núñez amb els indígenes va durar 9 anys i va ser tot un calvari. El 1534, aconsegueix evadir-se definitivament, marxant sempre en direcció oest. El viatge durà uns deu mesos, travessant l’actual Texas fins arribar a Mèxic, d’on marxen a Espanya el 1537 amb un botí en or i plata de 300.000 castellans.

En arribar a Espanya, Cabeza de Vaca va deixar escrites les seves peripècies i impressions a la seva obra Naufragis (1537-1590). Aviat la Corona va tornar a requerir els seus serveis, aquesta vegada per continuar la conquesta del Riu de la Plata, Álvar Núñez va tornar a Amèrica amb l’encàrrec d’ocupar el comandament del destacament espanyol al Paraguai, gestió en la que no va tenir l’èxit esperat.

Referències

Jesse E. Thompson. Sagittectomy–first recorded surgical procedure in the American Southwest, 1535. The journey and ministrations of Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. N Engl J Med 1973;289:1403-1407