Toulouse-Lautrec va ser un gran pintor, amb una vida extravagant i dissoluta, que morí als 37 any després de molt patiment (Fig.1).

Era fill d’una família aristocràtica, que nasqué a Albi, al sud de França, en un palau medieval de la seva família. Els seus pares eren cosins germans, consanguinitat que li causà una malaltia congènita, una picnodisostosi, malaltia que no es va reconèixer fins 1962, 61 anys després de la mort del pintor.

La picnodisostosi és deguda a l’absència d’un enzim, la catepsina K, que provoca una fragilitat dels ossos, fractures freqüents, baixa estatura, otoesclerosi, i acroosteòlisi de les falanges distals de les mans.

La malaltia també es pot designar amb el nom d’osteocondrodisplàsia autosòmica recessiva, i és causada per l’alteració del cromosoma 1q21. El gen deficient va ser identificat el 1995.

Toulouse-Lautrec va créixer fins els 10 anys. Als 13 anys té la primera fractura del fèmur dret i, mesos després, de l’esquerre. Les seves cames s’atrofien i ja no creix més. Ha arribat a una alçada de 1,42m i el seu cos té un aspecte desproporcionat, cos bé i cames curtes.

De petit, Toulouse-Lautrec està només interessat en pintar i no en estudiar, per això la seva mare el porta a l’estudi del pintor Bonnet, per que ensenyi al seu fill. Aquest va haver de suportar les bromes i burles dels altres alumnes, però mai va perdre el seu bon caràcter i bon humor.

A París descobreix Montmartre, amb els seus balls i cafès, on hi passava hores, bevent, xerrant i dibuixant, sempre rodejat de xicotes de moral dubtosa, una de les quals li va encomanar una sífilis. Era el pintor del París festiu i frívol (Fig.2).

El seu millor amic és el seu cosí, estudiant de medicina i amb ell visitava la Facultat de Medicina i l’hospital (Fig.3).

En els balls musicals, Toulouse-Lautrec va descobrir l’alcohol i es va convertir en un alcohòlic. La combinació sífilis i alcoholisme el va condemnar. Lautrec va morir a casa de la seva mare el 9 de setembre de 1901.

Referències

Enrique Ardila. Historia clínica: Henri de Toulouse-Lautrec. Rev. Colombiana Endocrinología Diabetes & Metabolismo, 2019; 6(1):51-54.