Wilder Graves Penfield fou un cirurgià nord-americà que va viure en diferents països del mon i va introduir nous mètodes diagnòstics i terapèutics en neurocirurgia (Fig.1).

Fill i net de metges, va ser un excel·lent jugador de rugbi en la seva etapa escolar i universitària i va seguir posteriorment com entrenador (Fig.2).

Estudia medicina a la universitat de Princeton, on va graduar-se el 1913. Marxa a Oxford amb una beca del Merton College on estudia neuropatologia amb sir Charles Scott Sherrington, que fou premi Nobel de Medicina l’any 1932.

Passa la Primera Guerra Mundial a França en un hospital militar al suburbi de París. El 1918, està amb Harvey Cushing a l’Hospital Peter Ben Brigham de Boston, el 1919, torna a Oxford, on està amb William Osler.

Penfield fa d’assistent d’un gran nombre de celebritats en la seva etapa de formació. Alguns d’ells son histoquímics, alguns d’ells espanyols, com Pío del Río Hortega, amb qui caracteritza histoquímicament la cèl·lula glial. També fa una estada de 6 mesos a Alemanya amb Otfrid Foerster en la que aprèn a utilitzar anestèsia local per operar cervells de malalts que es mantenen desperts durant la cirurgia.

Acabada l’etapa d’aprenentatge, Penfield obté feina a l’Institut Neurològic de Nova York on fa les primeres intervencions en malalts epilèptics.

Per dificultats de relació amb altres neuròlegs, Penfield decideix anar-se’n de Nova York i funda el 1934 un Institut de Neurologia a Montréal, vinculat a McGill University i al Royal Victoria Hospital.

A Montréal opera epilèptics aplicant petites descàrregues elèctriques en diferents àrees del cervell, observant les reaccions que produeixen segons el que explica el malalt. Quan te l’àrea localitzada pot fer una resecció molt limitada que no deixa seqüeles.

Penfield mor as 85 anys d’un càncer d’estomac. Varies biografies i una autobiografia aporten informació interessant de la vida de Penfield (Fig.3). S’ha considerat com el canadenc mes famós de la història, tot i no se exactament canadenc. El servei postal del Canada va emetre un segell amb la figura de Penfield per commemorar els 100 anys del seu naixement (Fig.4).

Referències

J L Fresquet. Wilder G. Penfield. (1891 – 1976). Historia de la Medicina

W. Feindel. Wilder Penfield (1891 – 1976). The man and his work. Neurosurgery, 1977; 1 (2): 93 – 100.