La nitroglicerina és el medicament més antic que s’ha utilitzat com a tractament de l’angor pectoris. Va ser el mèrit de William Murrell que, el 1879, era professor assistent de Fisiologia Pràctica al Westminster Hospital i metge ajudant del Royal Hospital of Chest Diseases.

El treball en que comunicava la seva troballa va ser publicat en quatre entregues consecutives a The Lancet. És un medicament que encara s’utilitza, però segurament poca gent coneix William Murrell, el metge que la va introduir a la terapèutica.

William Murrell neix el 1853 a Londres i va a escola a Wimbledon. Estudia medicina a l’University College Hospital i fa la residència en el mateix hospital, on s’havia graduat com a metge el 1874.

Fa part de la residència al Brompton Hospital, i passa després a l’University College Hospital per haver guanyat la beca Sharpey que comporta dirigir les classes pràctiques.

El 1877, és elegit membre del Royal College of Physicians i també professor auxiliar (lecturer) de fisiologia pràctica al Westminster Hospital. Després el nomenen metge assistent del Royal Hospital for Diseases of the Chest. És quan exercia aquest darrer treball que apareix el seu famós article “Nitroglicerina com a remei de l’angor pectoris” (Fig.2).

És un article anormalment llarg en el que explica els seus experiments previs, la dosi de nitroglicerina utilitzada, les modificacions del pols, la temperatura corporal, la intensitat de les pulsacions, i la duració de l’acció vasodilatadora.

William Murrell s’interessa molt per la terapèutica i publica articles sobre massatges, també sobre medicina forense i toxicologia. Un llibre seu publicat el 1881, “What to do in cases of poisoning” , tingué molt èxit (Fig.3). Igualment va ser molt ben valorat “Handbook of treatment” de 1897.

Mor d’insuficiència cardíaca el 1912 abans d’aconseguir el nomenament de metge senior del Westminster Hospital.

 Referències

G DUNEA. William Murrell and nitroglycerin. Hektoen Intern.

E. Smith, F. Dudley Hart. William Murrell, physician and practical therapist. Br. Med. J., 1971;