Segurament la major part dels lectors d’aquest blog no coneixen el personatge del que vull parlar avui, un metge centenari, que a la vegada és amb tota seguretat el metge amb una vida més aventurera que us podeu imaginar. Es tracta d’un metge otorinolaringòleg, el Dr Oriol Domènec Llavallol.
El Dr Domènec va néixer l’any 1923, per tant ara té 102 anys. És vidu de la Mercedes Elizalde Bertrand, que va morir l’any 2013, i viu sol en un pis de la Diagonal, on a més de domicili ha estat el seu consultori fins fa ben poc.

L’Oriol Domènec és, d’estudiant i de metge jove, un nacionalista català independentista que forma part del Front Universitari de Catalunya i del Front Nacional de Catalunya. Es dedica, amb un grup de companys entre els qual hi ha el metge Robert Nolla Panadès, a penjar senyeres en diferents racons de Barcelona com el Palau de la Música, durant un concert, la plaça de la Universitat, la torre del telefèric de la Barceloneta, i la Sagrada Família.
Detingut per la policia franquista, és condemnat a 6 mesos i 1 dia, i passa per diferents presons. Després d’un consell de guerra és extradit a 150 km de Catalunya. Un cop és alliberat de la presó, fuig cap a Alemanya i posteriorment a l’Argentina amb un passaport del seu cosí. Allà treballa d’ajudant de cirurgià. L’any 1952, marxa a l’Antàrtida durant un any, a fer de metge d’una base, per allunyar-se encara més de la justícia espanyola (Fig.2).

Allà ha de sobreviure al despotisme del cap del destacament. Durant la seva estada a l’Antàrtida va fer un desplaçament a 70 Km sobre gel amb un trineu per visitar un mariner d’una base xilena pròxima , que tenia una lesió greu a la cama. Quan arriba, veu que la cama està gangrenada i li fa una amputació amb èxit (Fig.3).
Domènec ha conegut una noia joveneta, Mercedes Elizalde (1933 – 2013), que provenia d’una família adinerada que s’oposa a la seva relació. Era filla d’un important empresari del règim franquista. Davant la negativa familiar, la parella planeja escapar-se a Portugal, Fugen d’Espanya creuant el riu Miño nedant fins a Portugal, on es van casar a Lisboa el 25 d’octubre de 1956. Durant el casament s’adonen que no tenien padrins, ja que el casament havia estat improvisat, i van demanar a un parell de reporters que cobrien la notícia que li fessin de padrins La policia portuguesa deté la Mercedes, per retornar-la als seus pares.

Mercedes, que té 23 anys, és reclosa dos anys, primer en un convent i després en un reformatori. Està retinguda fins els 25 anys, quan ja és major d’edat, i és alliberada. Mercedes s’escapa de casa i es reuneix amb Domènec a l’Argentina, on van viure durant més de 10 anys i van tenir quatre fills.
Un cop reunits a l’Argentina, Oriol Domènec exercí la professió de metge a Tierra del Fuego i Río Gallegos, gràcies a una llei especial que li reconeixia el títol de metge sota el paral·lel 42. Posteriorment exercí al Mato Grosso (Brasil) i tornà a l’Argentina on va adquirir una finca de 8.500 Hectàrees que anomenà El Canigó, on el ramat es marcava amb quatre barres.

L’any 1970, tornen a Barcelona on continua exercint la medicina privada com a especialista i cirurgià otorinolaringòleg (Fig.4). L’Oriol és un home inquiet i, amb 70 anys, se’n va anar a la guerra de Bòsnia, on va passar 3 mesos per ajudar a qui pogués convenir.
Davant d’aquesta història, un es pregunta si Domènec ha estat un gran professional de la medicina. Dedicat, generós, agosarat, competent. Jo crec que ha sigut un bon metge i que mereix reconeixement per haver-ho sigut.
Prego als meus companys que formaran part dels jurats dels premis a l’excel·lència del CoMB, que es reuniran aviat , tinguin en compte aquest candidat a ser premiat. Jo crec que es mereix el premi.