L’expedició filantròpica de la vacuna de la verola ha sigut la primera operació internacional de salut pública i la més espectacular. Portar la vacuna de la verola a Amèrica, vacunar milers de persones i crear una estructura autònoma de vacunació en el territori de la colònia és el que va fer l’expedició comandada per Balmis que va transportar la vacuna de la verola en braços de xiquets de la inclusa de La Corunya.

L’expedició estava composta per nou persones: Francesc Xavier Balmis i Josep Salvany, cap i sots-cap de l’expedició, dos metges ajudants, Antonio Gutiérrez Robredo i Manuel Julián Grajales, dos practicants, Francisco Pastor i Balmis i Rafael Lozano Pérez, dos infermers, Antonio Pastor i Pedro Ortega, i la rectora de l’orfenat de La Corunya, Isabel Zendal Gómez.

De Balmis i de Salvany hi ha força informació, però de la resta d’expedicionaris molt poca. En aquest escrit es comenten els aspectes biogràfics d’Antonio Gutiérrez Robredo, que comença com a metge ajudant i acaba com catedràtic de medicina de la Universitat del Perú.

El nostre personatge havia nascut a Madrid el 1773. Ingressa al Reial Col·legi de Cirurgia de san Carlos el 1793, i aprova el quart any d’escola el 1797. Amplia estudis en el Reial Col·legi de Cadis, on obté la graduació el 1801.

El 1803, és seleccionat per incorporar-se a la Reial Expedició de la vacuna del propi Balmis, de qui es converteix en el deixeble predilecte.

L’expedició es divideix a Veneçuela en dos grups, un comandat per Salvany, que vacunarà per Amèrica del sud, i un altre dirigit pel propi Balmis, que ho farà a Mèxic i Filipines.

La corbeta María Pita abandona el port de La Guayra degudament aprovisionada per anar a Cuba i després a Mèxic, el 8 de maig de 1809 (Fig.2).

Quan arriben a Cuba, descobreixen que ja hi havia arribat la vacuna un any abans perquè l’havia importada el metge cubà Tomás Romay, per això passen directament a Mèrida, capital del Yucatán. D’allà Gutiérrez Robredo marxa cap a Campeche, arribarà a Veracruz, i més tard a la ciutat de Mèxic i Filipines.

Gutiérrez Robredo passa dos anys a Filipines vacunant més de 20.000 persones. Torna a Mèxic el 1807. Pretén tornar a Espanya, però no ho aconsegueix per motius polítics. El 1812, un nou virrei, Francisco Javier de Venegas, el nomena catedràtic de l’Escola de Cirurgia del virregnat de Nuevo México, i el 1827 passa a Director interí de l’Escola, càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació, el 1833, sense que el retirin del càrrec quan s’aprova la llei federal d’expulsió dels espanyols.