Clara Maass neix el 1876 a Newark, filla d’immigrants alemanys. Als 17 entra a l’escola d’infermeres que s’acaba de crear a l’Hospital Alemany de Newark on, després de dos anys d’estudis, es gradua el 1895. Als tres anys ja és la infermera en cap de l’hospital de Newark.
Quan Clara es gradua com infermera, començava la guerra hispano –americana a l’illa de Cuba. El 1898, Clara respon a la crida de l’exèrcit que necessita infermeres i s’allista. Constata que durant la guerra moren molts més soldats de malària, dengue i febre groga que no pas en combat. Ella agafa el dengue i l’envien a casa, però a finals de 1900 torna a Cuba en resposta a una crida que fa el general William Gorgas (Fig, 2), acabat de nomenar Oficial Sanitari de La Habana de l’exèrcit americà, perquè s’allistin infermeres.

En aquells moments a Cuba s’està investigant el mecanisme de transmissió de la febre groga, endèmica a l’illa, i es pensa que pugui ser el mateix que el de la malària, que Ross ha demostrat que és la picada d’un mosquit que hagi picat prèviament un malalt. Carlos Finlay, un metge cubà, portava temps assegurant que el responsable de la transmissió de la febre groga era un mosquit molt comú a l’illa, l’Aedes aegypti (Fig. 3).
Els americans acabaven d’enviar una Comissió per estudiar la transmissió de la febre groga, dirigida pel metge militar Walter Reed, fent experiments de transmissió de la febre groga exposant voluntaris a picades de mosquits que ja han picat a malalts. En un d’aquests experiments, mor un dels membres de la Comissió, el Dr. Walter Lazear, una setmana després de ser inoculat.

Malgrat la desgràcia, que impacta molt als altres investigadors, segueixen fent-se experiments en voluntaris, majoritàriament pagesos pobres i soldats, a l’Hospital de las Animas (Fig. 4), que era l’hospital d’infecciosos de L’Havana, dirigits per dos metges cubans molt experts, Carlos Finlay i Juan Guiteras, que dirigia l’Hospital.

Necessitaven confirmar la responsabilitat dels mosquits per iniciar una campanya de sanejament de l’illa, eliminant els mosquits i els terrenys pantanosos, ja que l’eliminació dels mosquits implicaria l’eliminació de la malaltia. Clara Maass és destinada a l’Hospital de las Animas i accepta participar en l’estudi experimental. Ella havia passat un episodi lleu de febre groga durant la seva estada anterior, però al Dr. Guiteras li va interessar que es sotmetés a inoculacions perquè s’interessava per la immunització post malaltia en la febre groga, i creia que la Clara estaria immunitzada i per tant no correria perill. La inoculen en diferents sessions durant 5 mesos seguits, un cop per mes. Desgraciadament després de l’última inoculació apareix un quadre febril greu que li causa la mor el dia 25 d’agost de 1901. Clara tenia 25 anys.
La mort de la Clara va obrir un debat sobre l’ètica dels experiments amb gent sana, que s’havien conduït a Cuba degut a que la febre groga no tenia cap animal susceptible. Però no va ser una mort inútil perquè va confirmar la responsabilitat del mosquit, i el general Gorgas va començar un pla de sanejament que va eliminar pràcticament la malaltia de l’illa. El mateix pla es va aplicar amb èxit entre els treballadors del canal de Panamà, aleshores en construcció, que patien aquesta malaltia que causava una gran morbiditat i mortalitat.
En reconeixement a l’entrega i generositat de Clara Maass, es va donar el seu nom a l’hospital on s’havia format com infermera i es van editar dos segells, un de la república de Cuba i l’altre d’Estats Units amb la seva cara (Fig. 5).