Gimbernat és un tarragoní nascut a Cambrils el 1734 en una família pagesa benestant. Després de fer els primers estudis a Riudoms en un col·legi religiós, obté el títol de batxiller en Arts a la Universitat de Cervera el 1754, i el 1756 va a Cadis a estudiar al Col·legi de Cirurgia creat per Pere Virgili.

Després de fer dos anys de preparació, ingressa al Col·legi de Cadis el 1758 (Fig. 1), on hi estarà sis anys com intern, destacant per la seva habilitat com anatomista. Quan es gradua el 1762, Virgili li demana que faci de professor d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, però els altres professors el troben massa jove. (Fig. 2). S’haurà d’esperar tres anys per esdevenir professor d’Anatomia, càrrec que anava aparellat amb el de cirurgià major de l’Hospital de Santa Creu. El 1763, s’havia casat amb Eulàlia Grassot, filla d’un professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, amb qui tindrà sis fills.

A Barcelona, descriu el lligament que porta el seu nom, i altres elements anatòmics com el gangli de Cloquet, el lligament de Cooper i, especialment, la tècnica per intervenir l’hèrnia crural. Cloquet i Cooper van descriure aquests elements després de Gimbernat, però els van descriure en publicacions europees. Presenta públicament a Madrid el 1768 el procediment per operar l’hèrnia, i l’exposa al llibre Nuevo método de curar la hernia crural, que s’edita el 1793 (Fig. 3).

El 1774, Gimbernat viatja a l’estranger amb l’encàrrec del govern de Carles III de visitar diferents serveis de Cirurgia d’ hospitals europeus abans de crear un col·legi de cirurgia modern a Madrid. Durant quatre anys (1774-1778), acompanyat pel professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, Marià Ribas, visita hospitals de París, Londres, Edimburg i Amsterdam. Aquests contactes li proporcionen informació per dissenyar el pla assistencial i econòmic del nou Col·legi de Cirurgia, que serà anomenat de Sant Carles, en honor al rei.

Durant la seva estada a Londres, assisteix a les classes que dona John Hunter, el gran cirurgià anglès, a la seva escola (Fig. 4). Allà té ocasió d’exposar l’anatomia de la regió angonal i una manera d’operar l’hèrnia que evita causar lesions arterials, molt freqüents amb el procediment habitual. Hunter va agrair les explicacions, i un assistent a la sessió va definir el lligament com “de Gimbernat” i la intervenció quirúrgica, “operació de Gimbernat”.

Inaugurat el Col·legi de Madrid el 1787, és Gimbernat qui fa el discurs inaugural sobre el Recto uso de las suturas, és nomenat director perpetu a més de ser catedràtic d’Anatomia i Àlgebra Quirúrgica, que seria l’equivalent de la Traumatologia actual (Fig. 5). A la capital d’Espanya, redacta diversos plans per unificar els ensenyaments de Medicina, Cirurgia i Farmàcia. El 1799, la seva influència és, també, decisiva en la creació dels Col·legis de Cirurgia de Burgos i de Santiago.

L’any 1801, Antoni Gimbernat és nomenat Primer Cirurgià Reial i, com a tal, president de tots els Col·legis de Cirurgia d’Espanya. Ha d’abandonar la pràctica quirúrgica per dedicar-se, sobretot, a feines de gestió. En funció del seu càrrec presideix la comissió assessora que ha de decidir sobre l’Expedició Filantròpica de la Vacuna. La decisió és favorable a la proposta de Balmis i aquest és nomenat director de l’expedició.

A més de brillant cirurgià, Gimbernat s’interessa per l’Oftalmologia, essent l’inventor de diferents instruments per efectuar intervencions quirúrgiques oculars, a més de practicar un gran nombre d’intervencions d’extirpació de cataractes.

Durant la Guerra de la Independència, les tropes d’ocupació franceses el nomenen president de la Comissió de Sanitat, circumstància que el rei Ferran VII, expulsats els ocupants d’Espanya, interpreta com un signe de compromís amb els francesos i el destitueix de tots els seus càrrecs.

Els últims anys de vida, fins a la seva mort als 82 anys, pateix un deteriorament físic progressiu i pèrdua de la visió després d’una intervenció de cataractes que no va anar bé.

Referències

• Baños JE, Guardiola E. Eponímia mèdica catalana (1): el lligament de Gimbernat. Annals de Medicina, 1999;82:209-222.
• Rueda-Pérez JM. Contribuciones de Don Antonio Gimbernat a la anatomia y cirugía de la pared abdominal y a la enseñanza de la cirugía en España. Rev.Hispanoam. hernia, 2013;1(4):171-75.
• Arrechaga Martinez, J. Biografia científica de Antonio Gimbernat. Medicina e Historia, 1977;66:1-16.