Fill d’ un notari d’origen jueu, neix probablement a Xàtiva on hi viu fins al 1467, excepte els anys en que estudia Medicina, no se sap si a l’Estudi General de Lleida o a l’Escola de Medicina de Montpeller. Després de treballar un temps a Xàtiva, on té molt prestigi com a metge, es trasllada a València.

Amb Lluís Dalmau, Ferrer Torrella i Pere Pintor, tots jueus conversos com ell, Lluís Alcanyís forma part de la generació, coneguda com escola de cirurgia de València, que inicia la seva activitat professional a mitjans del segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la Medicina enfront de l’escolasticisme, reforma que tardà en aplicar-se.

Jaume I havia atorgat a la ciutat de València la potestat d’ensenyar arts, dret i medicina, però el 1300, amb l’obertura de l’Estudi General (Universitat) de Lleida, s’acabà aquest privilegi. En 1373, a partir de l’aparició dels Estudis Generals de Perpinyà (1349) i Osca (1354), València recuperà la capacitat d’impartir les disciplines universitàries, però l’enfrontament amb el bisbe Jaume d’Aragó alentí la constitució de l’Estudi General de València, que consta que existia en 1402. No és fins el 1462, que es crea un Aula de Cirurgia, que començà les seves classes el 18 d’octubre del mateix any. Els metges hi impartien classe durant un any i anaven alternant-se en la funció docent. L’Aula de Cirurgia obté el 1477 del rei Joan II el privilegi de dissecar cadàvers humans (Figs. 1 i 2). Lluís Alcanyís és un dels pocs cirurgians europeus que practica disseccions al segle XV. Són els seus esforços els que fan que la dissecció de cadàvers humans s’autoritzi quan era un tabú en aquella l’època a la majoria de Facultats de Medicina europees. Alcanyís ensenya força anys en aquesta Escola i, a partir del 1480, forma part del seu claustre permanent. Ocupa, també, el càrrec d’ “examinador de metges”. Entre els seus pacients, es troben alguns dels personatges més notables de València.

Quan, el 1498, es constitueix l’Estudi General, la càtedra de medicina i cirurgia recau en Lluís Alcanyís. L’ensenyament de la medicina, en un primer moment, tenia una sola càtedra, que s’amplià a dues en 1500. La segona fou adjudicada a Salvador Abril.

El 1490, per la seva activitat pública, Alcanyís és nomenat “dessospitador de ferides de la ciutat de València i els seu terme”, càrrec que vindria a ser el pèrit mèdic a la Cort del Justícia Criminal. És designat, també, metge de l’Hospital dels Innocents el 1491, centre que es converteix en la matriu de l’actual Hospital General de València.

Amb motiu d’una epidèmia de pesta que assola la ciutat valenciana des de novembre del 1489 fins a mitjans de l’any següent, Alcanyís publica un llibre que conté una sèrie d’indicacions per prevenir i guarir la pesta. L’obra “Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència”, apareguda vers el 1490, és probablement la primera obra mèdica impresa a València (Fig. 3). Descriu els símptomes de la pesta, les causes i els tractament segons les teories de l’època. A més, aporta altres consells sobre higiene personal i nombroses recomanacions culinàries.

Lluís Alcanyís participa a la vida cultural de València, com es reflecteix en la seva participació al certamen poètic en honor de la Verge que es recopila en un llibre editat amb el nom de les “Trobes en lahors de la Verge Maria” l’any 1474, també, primer llibre literari imprès a Espanya.

Casat dos cops amb dones jueves converses, té un total de set fills. Lluís Alcanyís, convertit al cristianisme, evita ser un dels jueus expulsats d’Espanya el 1492. Vuit anys després, però, és perseguit per la Inquisició i acusat de “judaïtzant”. El 1500 es descobreix a València una sinagoga clandestina, a casa de Miquel Vives, cosí de l’humanista Joan Lluís Vives. La batuda resultant afectà tota l’elit conversa de la ciutat. A partir d’aleshores les denúncies a la Inquisició es multipliquen. A la Universitat, la posició de Lluís Alcanyís era envejada i ambicionada per metges sense escrúpols. Els que pogueren, fugiren. Lluís Alcanyís mai considerà aqueixa possibilitat. Era un metge reconegut, havia servit personalment al rei i a la reina de Castella, s’havia distingit en la lluita contra la pesta, gaudia d’una càtedra universitària. Ell era de família conversa, però era un catòlic exemplar, que composava versos a la Mare de Déu. No li valgué de res: hi havia testimonis que l’incriminaven en les pràctiques «judaiques». Lluís Alcanyís és condemnat a morir a la foguera el setembre de 1504 per no reconèixer que practicava el judaisme d’amagat. Aquesta pena no es va fer efectiva fins al 25 de novembre de 1506, temps durant el qual romangué empresonat. La seva dona, també, fou condemnada a la foguera.

Referències

Carmel Ferragut Domingo La trista història del metge Lluís Alcanyís. Ciència i exili. Mètode. Número 61. Primavera 2009.

Alcanyís, L., 2008. Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Edició crítica de Jon Arrizabalaga. Barcino. Barcelona.

García Ballester, L., 1988. La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani. Alfons el Magnànim. València.