És pràcticament segur que qualsevol metge sap que la tinció de Gram és un mètode que s’utilitza al laboratori per diferenciar dos grups de bacteris: els que son gram positius i els que son negatius. Però molt pocs deuen saber perquè aquesta tinció duu el nom de Gram.

La tinció va ser creada per un metge danès, Hans Christian Gram (Fig. 1), l’any 1884 quan estava fent la seva formació de postgrau, i encara perdura en l’actualitat, 136 anys després del primer cop que la va aplicar. L’avantatge d’aquesta tinció és la rapidesa amb què es fa en secrecions, líquids o teixits de malalts en els que se sospita una infecció per poder examinar si hi ha algun patogen i caracteritzar la seva naturalesa.

El mèrit de la tinció és d’un metge, que no era bacteriòleg sinó un clínic, que estava ampliant estudis al laboratori del Dr. Carl Friedlander a la Universitat de Copenhage. Friedlander és qui va descobrir la Klebsiella pneumoniae.

Gram havia nascut a Copenhage, fill d’un advocat, professor en Dret. Estava molt interessat per les plantes, i comença la carrera de Botànica, però pensa que tindria més satisfaccions fent de metge i comença medicina a la Universitat de Copenhage, acabant-la el 1878. Després fa una residència de tres anys al Kommunehospitalet, que és l’Hospital municipal (Fig. 2), i llegeix la seva tesi doctoral sobre la mida dels eritròcits, on demostra, per primer cop, que els eritròcits grans són característics de l’anèmia perniciosa.

En acabar la residència, viatja per Europa i visita en primer lloc el Servei de von Rokintansky, la gran figura de l’Anatomia Patològica europea del moment, a Estrasburg. Després fa una estada al laboratori de Farmacologia de la Universitat de Marburg i finalment visita el Laboratori de Bacteriologia que tenia el Dr. Carl Friedlander (1847 – 1887) a l’hospital Friedchstain de Berlin. Friedlander havia estat assistent de Rokitansky a Estrasburg l’any 1874 (Fig. 3) i és qui va descriure per primera vegada la tromboangiïtis obliterant.

Gram s’havia entusiasmat per la tasca de tenyir bacteris després de llegir l’article d’Ehrlich en el que exposa la seva tinció del bacil tuberculós. Friedlander i ell s’interessen per distingir les pneumònies causades per  la Klebsiella pneumoniae de les causades pel pneumococ. Finalment la tinció que prepara Gram dona la solució a aquest problema. Gram col·loca en un porta-objectes una extensió de la secreció bronquial d’un malalt amb pneumònia i l’asseca a la flama d’un Bunsen. Després hi aplica violeta de genciana, renta amb aigua, hi aplica solució de lugol (iode en iodur de potassi aquós) que actua com a mordent, i finalment hi posa alcohol. Un cop la preparació és seca, l’examen al microscopi permet distingir gèrmens tenyits. Uns es tenyeixen de vermell pàl·lid (gram negatius) i altres de blau (gram positius) (Fig. 3).

Gram publica el seu treball a la revista que ha creat Friedlander Fortschritte der Medizin, revista que en poc temps era considerada com una de les millors d’Alemanya en Bacteriologia.

La tècnica de Gram va ser modificada lleugerament per Carl Weigert, cosí de Paul Ehrlich, que va afegir safranina desprès de l’aplicació de l’alcohol. Weigert havia estat assistent de Waldeyer, i era professor de Patologia a Frankfurt.

Quan Gram torna a Copenhage, després del seu viatge per Europa, no es dedica a la Bacteriologia, sinó a la Farmacologia i a la pràctica de la Medicina. Mai va donar prou importància a la seva aportació al camp de la Bacteriologia i no s’estava de dir que aviat algú milloraria la seva tècnica.

El 1891, quan té 38 anys, el nomenen professor de Farmacologia a la Universitat de Copenhage, i l’any següent Director del departament de Medicina Interna de l’hospital Kongelige Fredericks, on hi romandrà fins a la seva jubilació el 1923.

Gram és un metge molt apreciat i té una consulta privada molt activa. Publica un llibre en quatre volums on es recullen les conferències clíniques que va donar, text que va ser de molta utilitat als estudiants danesos durant molt anys.

Jubilat al complir 70 anys, va dedicar els següents 15 anys a la història de la medicina. Els darrers anys de la seva vida va rebre moltes distincions i reconeixements. Després de mort, el seu nom queda aplicat a la tinció que va descriure, però no es coneixen ni la persona ni el que va fer. El buscador Google va dedicar el seu doodle al Dr. Gram el 13 de setembre de 2019, durant el 166 aniversari de la publicació on exposa el mètode de tinció per gèrmens, decorant el voltant de l’espai per escriure amb figures evocadores del seu treball (Fig. 4).

Referència

Gram HC. Über die isolirte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten. Fortschritte der Medizin, 1884, 2: 185.