James Barry va ser un metge militar anglès graduat a la universitat d’Edimburg, que va seguir una carrera acadèmica molt ben organitzada. Llegeix la tesi doctoral sobre l’hèrnia crural a Edimburg i fa una estada de postgrau el 1812 al Guy’s and St Thomas’ Hospital de Londres, on és assistent del famós cirurgià de Londres sir Astley Cooper, que va fer contribucions molt destacades a la cirurgia vascular, la patologia de glàndules mamàries i testicles, i la cirurgia de l’hèrnia.

Al cap d’un any de graduar-se, el 1813 ingressa al Royal College of Surgeons després d’aprovar l’examen corresponent. Immediatament després s’allista a l’exèrcit, segurament evitant sotmetre’s a l’examen mèdic que hauria revelat que era una dona.

El seu primer destí és l’Hospital Naval de Stokes a Plymouth, on hi està tres anys i mig. Després és destinat com a cirurgià assistent a Ciutat del Cap, on hi arriba l’agost de 1816. A Sud-Àfrica causa una impressió xocant als seus col·legues pel seu aspecte efeminat i veu aguda, però especialment pel seu caràcter brusc que fàcilment el conduïa a situacions violentes, especialment quan es posava en dubte la seva masculinitat. Una d’elles va acabar en un duel a pistola, que no lesionà cap dels dos duelistes. També té conflictes amb les autoritats, ja que tenia la responsabilitat d’ocupar-se de les condicions en que vivien els soldats i els ingressats en manicomis i presons, així com de la colònia de leprosos.

La mala impressió que causava Barry quedava contrarestada per la seva competència tècnica, que va determinar que es convertís en el metge de les famílies britàniques de la colònia. Un exemple és que va fer la primera cesària amb supervivència de mare i fill l’any 1826, abans que es pogués disposar d’anestèsia. Es considera que fou la primera cesària amb èxit de la història. El nen nascut d’aquesta cesària fou primer ministre de Sud-Àfrica de 1924 a 1939.

Al final de 1827 comença una etapa itinerant, ja que és destinat a Illa Maurici (1817), Jamaica (1831), Santa Elena (1835), Malta (1840), Trinitat (1845) i Corfú (1851).

Quan comença la guerra de Crimea el 1855, demana que el destinin al front, però no queda cap vacant del seu rang. Es desplaça després a Scutari per visitar l’hospital i el seu director. Té un breu encontre amb Florence Nightingale, que no va ser agradable per a cap dels dos.

El 1857, amb 62 anys, és destinat a Canadà amb el càrrec d’inspector general d’hospitals, la màxima graduació de l’exèrcit britànic del cos de sanitat, on es dedica a fer tot el que ha fet en tots els seus destins: millorar els dormitoris dels soldats, humanitzar les presons i els asils dels dements, garantir l’accés a l’aigua potable, crear facilitats per fer esport i crear biblioteques. No està bé de salut, perquè pateix bronquitis amb infeccions respiratòries de repetició, pel que, el 1859, retorna a Anglaterra, retirat del servei actiu amb mitja paga. El 1865 mor, potser d’un episodi de còlera o de disenteria, i és després de mort que es descobreix que és una dona.

En el seu testament, Barry exigeix que l’enterrin amb la roba que dugui al morir. L’assistenta de la pensió on Barry s’allotjava, analfabeta, va amortallar el cadàver, que resultà ser el d’una dona.

La investigació ulterior no va aclarir si es tractava d’una dona o d’un cas d’hermafroditisme o del que actualment es denomina “insensibilitat androgènica”. Barry es deia en realitat Margaret Bulkeley i havia nascut a Cork, Irlanda. No tenia pare, la mare tenia pocs recursos i la va confiar al seu germà James Barry, que era un pintor força acreditat. Ell i dos amics, el general veneçolà Francisco Miranda i Edward Fuyer, un erudit, van dissenyar un model de vida per a la Margaret. Estudiaria medicina i marxaria a Veneçuela amb Miranda, que era un dels líders de la insurrecció contra Espanya. S’havia de fer passar per dona perquè a la universitat anglesa no s’acceptaven dones, i per tant es va transformar en home. Malauradament el seu oncle va morir. Miranda va ser pres per ordre de Simón Bolívar i entregat a les autoritats espanyoles. Finalment morí en una presó de Cadis el 1816. Barry hagué d’espavilar-se pel seu compte i només tenia la possibilitat d’entrar a l’exèrcit on tindria paga i oportunitats de treball i de veure món.