Ignaz Semmelweis era un metge hongarès que havia guanyat una plaça d’obstetre a l’Hospital General de Viena (Fig. 1). Eren els anys de l’imperi austro-hongarès. A l’hospital hi havia dues sales d’obstetrícia, una que portaven matrones i l’altre era responsabilitat dels metges i dels estudiants de medicina. La mortalitat per febre puerperal era esfereïdora en aquesta darrera sala i força menor a l’altre. Era tan notori aquest fet, que les dones embarassades a qui tocava ingressar a la sala dels metges preferien esperar un dia o parir al carrer. Ho podien calcular perquè els ingressos es feien a cada sala a dies alterns.

Semmelweis, que era el responsable de la sala dels metges i estudiants, va dedicar-se a investigar les possibles causes d’aquesta alta mortalitat, i va sospitar que els estudiants quan sortien de la sala d’autòpsies duien una “matèria cadavèrica” a les mans que transmetien a les parteres. La seguretat de que aquest era el mecanisme la va tenir quan un amic seu, el professor Kolletschka (Fig.2), va morir amb els mateixos símptomes que les malaltes amb febre puerperal després d’haver-se punxat un dit fent una necròpsia.

A partir d’aquesta data, Semmelweis obliga tots els estudiants a rentar-se les mans abans d’entrar a la sala de parts i esbandir-se amb una solució d’hipoclorit càlcic (Fig.3).

La mortalitat per febre puerperal comença a baixar després de l’aplicació d’aquesta mesura, però els metges no creuen Semmelweis ni accepten les seves recomanacions, considerant que són una humiliació per ells. El cap del departament d’Obstetrícia, el professor Klein, el destitueix del seu càrrec de cap de la sala d’Obstetrícia, i l’obliga a abandonar l’hospital.

Semmelweis és contractat com a professor d’Obstetrícia a la Universitat de Pest (Fig.4), on aplica el seu mètode que li permet tenir una taxa de mortalitat per febre puerperal molt baixa.

La manera de presentar la necessitat del rentat de mans que feia Semmelweis a Viena implicava una crítica als metges que amb les mans brutes es posaven a fer un part, sense tenir en compte que així es feia a tot el món, perquè no s’havia reconegut encara l’existència dels bacteris.

Semmelweis no va publicar els seus esplèndids resultats que demostraven que la febre puerperal està en relació amb la falta d’higiene dels metges i dels estudiants (Fig.5), potser pel seu insuficient domini de l’alemany, degut a que parlava preferentment hongarès. Va retardar la seva única publicació fins 1861: “Etiologia, concepto i profilaxis de la fiebre puerperal”. El text està ple de desqualificacions als metges que no feien com ell, fet pel que es va guanyar l’enemistat de molts obstetres europeus famosos.

El final de Semmelweis va ser tràgic. S’havia casat al tornar a Budapest. La seva dona, preocupada pel comportament estrany del seu marit, cada cop més erràtic, es va posar d’acord amb uns amics per ingressar-lo, sense el seu consentiment, a un sanatori de Viena. Al sanatori veuen que té una ferida supurada al dit que segurament s’havia fet bregant amb les mesures de contenció que li havien imposat a l’ingrés. El dit se li gangrenà i i li causà la mort d’una sèpsia el 13 d’agost de 1865, quan només tenia 47 anys.

Semmelweis ha estat valorat molts anys després de mort i considerat un màrtir de la salvació de les dones durant el part. Realment la seva política de rentar-se les mans era molt encertada i necessària, però li va faltar habilitat per induir una conducta que no era l’habitual. No obstant, no va ser el primer en proposar el rentat de les mans. Un metge irlandès, el Dr. Robet Collins, havia aconseguit minimitzar la incidència de febre puerperal a l’Hospital Rotunda de Dublin, amb una higiene extrema de la sala de parts, llençols esterilitzats i solucions clorades (Fig.6).

Als Estats Units, el Dr. Oliver Wendell Holmes va publicar el 1843 un article “La contagiositat de la febre puerperal” culpant els metges que, després de fer dissecció, atenien parts (Fig.7). També Holmes va ser qüestionat al seu país.

Referències:

Marcelo Miranda, Luz Navarrete. Semmelweis y su aporte científuico a la medicina: un lavado de manos salva vidas. Rev. Chil. Infect., 2008; 25: 54-57.

Peter M Dunn. Dr. Robert Collins (1801-1868) and his Rotunda obstetric report. Arch Dis. Child., 1994; 71: 67-68.

Raju TN. Ignaz Semmelweis and the etiology of fetal and neonatal sepsis. J Perinatol., 1999; 19: 307- 310