Un cirurgià anglès, sir Percivall Pott, descobreix el primer càncer d’origen laboral, el càncer d’escrot dels escura-xemeneies

Percivall Pott (1714 – 1788) podria haver passat a la història de la medicina per diverses raons: 1) ser un excel·lent traumatòleg i cirurgià ortopèdic, autor d’un llibre clàssic sobre fractures (Fig.1),

Llibre tractament de fractures Percivall Pott
Fig.1 Llibre sobre el tractament de fractures, escrit per Percivall Pott, que va ser llibre de text a Anglaterra durant molt temps

2) descriure per primer cop l’hèrnia engonal congènita, 3) idear un mètode per tractar les fístules anals, o 4) caracteritzar la tuberculosi vertebral, descrivint la deformació, que duu el seu nom, la cifosi, causada per l’osteoartritis vertebral (Fig.2).

Gepa dorsal
Fig.2 Gepa dorsal, formant un angle agut característic del mal de Pott degut per enfonsament anterior dels cossos vertebrals.

No obstant, la més important de les troballes de Pott va ser la identificació del càncer d’escrot dels escura-xemeneies, el primer càncer professional conegut.

Percivall Pott. George Ramney (1788). Hunterian Museum. Royal College of Surgeons
Fig.3 Retrat de Percivall Pott. George Ramney (1788). Hunterian Museum. Royal College of Surgeons

Percivall Pott era el cirurgià més famós d’Anglaterra el segle XVIII (Fig.3). Va començar com aprenent d’un cirurgià del St. Bartholomew’s Hospital i també va ser deixeble de William Cheselden. El 1736 ingressa a la Companyia de Cirurgians/Barbers, el que nosaltres n’hi dèiem gremi, després de superar l’examen preceptiu, i és contractat com a cirurgià assistent al St. Barth’s Hospital. El 1749 accedeix al càrrec de cirurgià titular, que mantindrà fins 1787. En aquests anys, fou el mestre del qui després seria el famós cirurgià John Hunter.

Quan ja duia anys de cirurgià, va constatar que els escura-xemeneies tenien una incidència molt elevada de tumors escrotals. El tumor començava com una úlcera superficial, dolorosa, de vores dures, que aviat envaïa la pell de l’escrot i amb el temps enduria el testicle, que es feia gran i dur (Fig.4).

Càncer d'escrot
Fig.4 Càncer d’escrot

Pott considera que la lesió és causada pel sutge de les xemeneies, que és el producte resultant de la combustió incompleta de la fusta, que es fixaria a la pell, especialment als plecs de l’escrot.

La feina d’escura-xemeneies era bàsicament infantil, perquè només els nens podien introduir-se dins les xemeneies i rascar el sutge de les parets, evitant així el risc d’incendi (Fig.5).

nens escura-xemeneies
Fig.5 Grup de nens escura-xemeneies amb els estris de treball

Londres estava farcit de xemeneies (Fig.6), que s’havien de netejar periòdicament, ja que en els segles XVIII i XIX la fusta era l’únic combustible accessible per escalfar les cases i calien molts treballadors per cuidar l’estat de les xemeneies.

xemeneies Londres
Fig.6 Visió de les xemeneies de la ciutat de Londres

Els escura-xemeneies no anaven protegits. Sovint s’introduïen a les xemeneies pràcticament nus, per evitar que la roba quedés enganxada a l’interior de la xemeneia i no els permetés moure’s. A Alemanya hi havia menys càncers d’escrot perquè els escura-xemeneies duien un vestit cenyit que els cobria tot el cos.

Molts escura-xemeneies eren nens orfes que, en complir 4 anys, eren venuts pels orfenats a les quadrilles que es dedicaven a la neteja de xemeneies, que tenien uns caps que els explotaven i els tractaven com a esclaus.

Fins l’any 1940 no es va demostrar experimentalment la responsabilitat del sutge com agent cancerigen, aplicant quitrà de carbó a la pell d’animals, i identificant el benzopirè com el compost que causa el càncer.

Pott es dedicà els últims anys de la seva vida a lluitar contra el treball infantil, però l’èxit va ser modest, ja que la primera regulació que prohibeix el treball infantil no arriba fins el 1840, quan es prohibeix que els menors de 21 anys netegin xemeneies, però les multes per l’incompliment de la norma eren tan ridícules que poca gent la complia. Finalment el parlament britànic aprova el 1875 una llei que impedeix que les empreses de netejar xemeneies puguin tenir la llicència si tenen nens treballant.

Un aspecte poc conegut de Pott és que es va interessar en els accidents traumàtics al crani, distingint les contusions de les hemorràgies subdurals, i desmentint el criteri existent de que, quan es produïa una hemorràgia, la sang es convertiria en pus, opinió que induïa a fer moltes més trepanacions de les necessàries. Per això s’ha considerat que Pott podria ser considerat com un pioner a la medicina de l’esport o de la neurologia de l’esport.

Referències

Dobson J. Percivall Pott. Ann R Coll Surg1972;50: 54–65

Ellis H . Percivall Pott: surgeon remembered by his three eponyms. Br J Hosp Med (Lond). 2014 Jan;75(1):54

Brown JR, Thorton JL. Percivall Pott (1714-1788) and chimney sweepers’ . Br J Ind Med, 1972; 14: 68-70

M M Melicow. Percivall Pott (1713-1788): 200th Anniversary of First Report of Occupation-Induced Cancer Scrotum in Chimmey Sweepers (1775). Urology, 1975; 6: 745-9

PM McCrory. Sir Percivall Pott – the first sports neurologist? . Br J Sports Med, 2001; 35: 278-280.

Deixa un comentari