Joseph Bell es un altre dels grans metges anglesos que no han passat a la història per les seves aportacions al progrés de la medicina, sinó per altres motius , com ser l’inspirador de sir Arthur Conan Doyle per crear el personatge de Sherlock Holmes (Fig.1).

Bell (1837 – 1911) va ser un prestigiós cirurgià d’Edimburg. Descendent d’una família de metges, era besnét de Benjamin Bell, que va descriure la paràlisi facial, coneguda com paràlisi de Bell. Va arribar a ser president del Royal College of Surgeons d’Edimburg, pels seus mèrits docents i quirúrgics.

Joseph Bell decideix fer la carrera a Leiden, ciutat holandesa amb una prestigiosa facultat de medicina, però per raons no determinades torna aviat a Anglaterra i es matricula a la facultat de medicina d’Edimburg.

Allà es forma amb un cirurgià famós, James Syme, mestre i sogre de Joseph Lister, el creador del principi de l’antisèpsia. El 1859, amb només 21 anys (Fig.2), es gradua de metge i comença a operar a la Royal Infirmary d’Edimburg i al Royal Hospital for Sick Children, i dona classe a la Facultat de Medicina.

Té un gran èxit entre els estudiants pels seus diagnòstics mèdics, i també per la seva habilitat en identificar característiques personals i laborals dels seus malalts només amb l’observació del seu aspecte, la seva indumentària, la marxa i la seva manera de parlar. Un d’aquests alumnes, impressionats per la perspicàcia de Bell, és Arthur Conan Doyle (Fig.3), que s’inspirà en Bell pel seu personatge de Sherlock Holmes. Quan Conan Doyle coneix Joseph Bell, aquest té 39 anys i l’invita a ser el seu assistent al Royal Infirmary, a l’època en que escriu el seu tractat de cirurgia (Fig.4).

Passats els 40 anys, Bell orienta la seva capacitat de deducció cap a la patologia forense, col·laborant amb els serveis policials. Un dels casos en el que participa és el dels assassinats atribuïts a Jack l’esbudellador, que van ocórrer a Londres el 1886 al barri de Whitechapel. Després de setmanes d’investigacions, Bell conclou en que l’assassí és un advocat, Montague Druott, que no va poder ser acusat per manca de proves.

A més de pioner en la medicina forense, Bell fou un gran defensor dels drets de les dones i va tenir amistat amb Florence Nightingale. Ajudà a muntar un hospital per a malalts crònics, el Longmore Hospital a Edimburg per malalts incurables (Fig.5) i a impulsar la modernització de la xarxa de clavegueram de la ciutat.

Bell vestia elegantment, amb abrics i vestits de tweed, teixit de llana originari d’Escòcia, i una gorra, indumentària (Fig.6) que Conan Doyle assigna al seu personatge Sherlock Holmes, (Fig.7) que era un ornitòleg aficionat, com també ho era el professor Bell.