El primer que va donar notícia de l’existència de Sixtus Fort fou el cirurgià Pere Gabarró, en el primer Congrés d’Història de la Medicina catalana l’any 1970. Onze anys més tard en torna a parlar el psiquiatre Joan Parellada Feliu en el tercer Congrés, en una comunicació sobre la cirurgia catalana en la Baixa Edat Mitjana. La informació sobre el personatge és escassa, però mereix ser coneguda.

No sabem quins estudis tenia el mestre Sixtus Fort, però segurament era un membre del gremi dels cirurgians – barbers, coneguts també com a cirurgians romancistes, perquè no sabien llatí. Tampoc coneixem el seu nivell d’expertesa, ni amb quin cirurgià s’havia format. El que si podem intuir és el seu atreviment per fer sol la intervenció que va fer al castlà, o senyor, del Castell de Sant Jaume a Castellví de Rosanes, una població del Baix Llobregat.

Les restes d’aquest castell es troben a la serra de les Torretes o de I’Altaix, a una alçada de 252 metres (Fig. 1). El castell devia ser un balcó sobre I’ Alt Penedès amb vistes al Baix Llobregat, amb domini dels camins que transiten pels voltants de Martorell. Controla el pas pel curs del riu Llobregat, cap a Barcelona.

Coneixem que Sixtus Fort opera al senyor del castell per una acta notarial que data de 1374, on diu que fa una laparotomia amb probable extirpació de l’apèndix cecal. En l’acta notarial es descriu que “…. va anar a visitar a Guillem Arnau, regent del castell de Rosanes, actualment de Sant Jaume, als voltants de Sant Andreu de la Barca. Després d’examinar al malalt, li va dir que era una cosa molt greu, que es moriria si no era operat i volia que el notari de Martorell estenguera acte en la que l’eximís de tota responsabilitat, i així es va fer.”

A continuació el propi Sixtus Fort descriu de la següent manera “vaig encomanar-me a Déu … i vaig obrir de la manera que es fa, trobant una bosseta plena de vent en un xicotet intestí … Després l’embenà i digué que tornaria un altre dia.”

No sembla que Sixtus Fort cregués molt en la vigilància postoperatòria, i li va agafar de sorpresa que l’endemà quan tornava a visitar el malalt un home li va dir, prop del castell, que no hi anés doncs el malalt estava molt greu i el volien matar.

De la relectura de l’acte es pot deduir que Sixtus Fort devia ser un cirurgià expert, malgrat el resultat negatiu de la seva intervenció, per les raons següents: 1) parla que va obrir la panxa com es fa, la qual cosa suggereix que ja ho havia fet altres vegades i 2) va a visitar al malalt l’endemà, cosa que suggereix que pensava que el resultat podia ser satisfactori, com passa quan ja té coneixement de com li surt una determinada maniobra quirúrgica.

Sembla que Sixtus Fort vivia els afores de la ciutat de Barcelona, a l’hort de Jonqueres o de Sant Pere, on ara hi ha el carrer de Jonqueres i la plaça Urquinaona (Fig. 2 i 3). El seu nom podria figurar entre els més destacats de la Història de la Cirurgia, perquè la seva laparotomia l’any 1374 és la primera de la qual en tenim notícia.

La primera apendicectomia registrada la va fer l’any 1735 Claude Amyand, un cirurgià francès refugiat a Anglaterra per hugonot (Fig. 4). Un gran cirurgià fent apendicectomies va ser Frederick Trevers, que va operar al rei Eduard VII d’Anglaterra el 1902. La seva primera apendicectomia va ser el 1888.

Referències

Gabarró-Garcia P. Sixtus Fort, un cirurgià barceloní del segle XIV. Actes I Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Barcelona, 1970; 2:213-14.

Parellada-Feliu J. La Cirurgia catalana a la Baixa Edat Mitjana. Actes III Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 1981; 111:24-5.