Per què no es va donar el premi Nobel de Medicina al doctor Carlos Chagas, el descobridor de la malaltia que duu el seu nom?

Chagas és conegut per la malaltia que porta el seu nom (Fig.1), però com que és una malaltia que es dona només en els països de l’Amèrica del Sud, resulta poc familiar pels metges espanyols.

Carlos Chagas
Fig.1 Carlos Chagas al seu laboratori.

Carlos Chagas té el mèrit extraordinari d’haver descrit una malaltia infecciosa que encara no estava caracteritzada, identificant l’agent causal i el vector que la transmet, i tot això en un termini de molt pocs anys. Malgrat aquestes aportacions, no se li va concedir el premi Nobel de Medicina, tot i que s’havien presentat propostes i havia sigut nomenat al premi. En aquesta entrada es presenta el personatge i s’especula sobre les possibles causes de que Chagas hagués estat exclòs del premi.

Carlos Chagas neix el 1879 a l’estat de Minas Gerais, Brasil, en una família de terratinents. Estudia amb els jesuïtes i decideix fer medicina per la influència del seu oncle. És un estudiant brillant i és invitat per Oswaldo Cruz a treballar amb ell a l’Institut Manguinhos (Fig.2).

Manguinhos
Fig.2 Palau de Manguinhos, seu de l’Institut Seroteràpic Federal

Manguinhos és un barri dels suburbis de Rio de Janeiro on es va instal·lar l’Institut Seroteràpic Federal, la direcció del qual es va encarregar a Oswaldo Cruz (Fig.3) per organitzar campanyes contra les malalties epidèmiques i a la preparació de preparats immunobiològics.

Oswaldo Cruz
Fig.3 Professor Oswaldo Cruz

Chagas és enviat el 1907 al nord-est del país per treballar en una campanya antipalúdica a la zona on es construïa el ferrocarril que uniria Minas Gerais amb la capital de l’estat. Mentre és allà, la gent li explica que a la zona hi ha un insecte hematòfag, d’hàbit nocturn, que infesta les cases de fang i palla allà on viu la població indígena.

Chagas caracteritza l’insecte, com la vinchuca i troba tripanosomes en el seu tub digestiu (Fig.4), que també són presents a la sang dels micos inoculats per l’insecte. Un cop publicades aquestes troballes a Brasil Médico, Chagas es posa a buscar si hi ha persones infectades per aquest tripanosoma, que ha batejat com Tripanosoma cruzi, en homenatge al seu mentor. Uns mesos després del descobriment del paràsit, criden Chagas per veure una nena malalta amb febre, adenomegàlies i visceromegàlies en qui troben el mateix tipus de tripanosoma. Amb aquest malalt descobreixen que existeix una malaltia nova en els humans causada per aquest agent.

Trypanosoma cruzi, protozoari de Chagas
Fig.4 Trypanosoma cruzi, protozoari causant de la malaltia de Chagas

Amb els seus col·laboradors fa un estudi complet de la malaltia, des del punt de vista clínic, diagnòstic serològic, de l’agent causal i la profilaxis de la malaltia. Tots aquests aspectes són motiu de diverses publicacions, que ajuden a que altres metges llatinoamericans puguin identificar casos de la malaltia.

Chagas es troba amb dificultats perquè en el seu país s’accepti la existència de la tripanosomiasi. Les autoritats sanitàries se senten incòmodes per demostrar passivitat davant una malaltia que només afecta a gent humil, ja que la pobresa és la causa que afavoreix el mal. També hi ha un sector influent de metges que no creuen que la tripanosomiasi sigui una malaltia específica.

Aquesta oposició dins el seu propi país influeix segurament en que el jurat del premi Nobel decideixi no concedir-li el premi, malgrat que les seves aportacions van ser més notables que les que van justificar el premi Nobel d’altres bacteriòlegs, com Laveran que va identificar el Plasmodium que causa la malària el 1890 o el de Ross que va descriure el cicle de la vida de l’insecte vector del paludisme l’any 1897.

Afranio Peixoto
Fig.5 Afranio Peixoto

A Brasil cada èxit de Chagas generava més hostilitat en el grup d’infectòlegs i sanitaristes que li tenien malvolença, que va començar quan a Chagas el fan cap de servei a l’Institut Manguinhos l’any 1910, tot i que la designació es va basar en la superioritat dels mèrits de Chagas en comparació amb altres candidats. El 1917 és nomenat director de l’Institut quan mor Cruz i el 1920 és director del Departament de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, càrrec al que aspirava Afranio Peixoto (Fig.5), un home de pes a la medicina brasilera, crític literari i poeta, que havia tingut càrrecs a l’administració, que era qui liderava el moviment anti-Chagas.

Referències

Pedro A Reyes Lopez. La vida y obra de Carlos Chagas a cien años de la descripción de la enfermedad de Chagas. Arch Cardiol Mex., 2009; 79: …..

Marcilia Coutinhio, Olival Frerire, Joao Carlos Pinto Dias. The Noble enigma: Chagas nominations for the Nobel Prize. Mem. Inst. Oswaldo Cruz., 1999; 94: suppl 1: 123-129.

Deixa un comentari