El tracoma ha estat una verdadera plaga per la humanitat des de temps immemorials, però el seu impacte ha estat especialment dolorós en alguns països en èpoques no massa llunyanes, com Egipte. La causa de la malaltia és un bacteri, la Chlamidia tracomathis, que va ser identificada per primera vegada per Stanislaus von Prowazek (Fig.1) l’any 1907.

Von Prowazek (1875 – 1915) és un parasitòleg txec, que mor molt jove per un tifus que va adquirir a una presó-hospital alemanya on estudiava l’agent causal del tifus, la Rickettsia prowazekii.

El tracoma provoca un engruiximent irregular de la superfície interna de les parpelles, que pot causar dolor als ulls, trencament de la còrnia i sovint ceguesa. En els països endèmics, és molt freqüent en la infància, ja que els nens petits es toquen els ulls amb mans brutes que poden contenir germens procedents d’altres nens.

El tractament actual es l’azitromicina, capaç de curar la malaltia amb una dosi. La cirurgia segueix necessària en els casos amb malaltia avançada.

Els europeus originaris de països on la malaltia no era endèmica descobreixen el tracoma a finals del segle XVIII i principis del XIX, quan l’exèrcit de Napoleó estava en campanya contra l’exèrcit anglès, pel control del canal de Suez. El tracoma va tenir un efecte devastador en les tropes franceses i angleses. Quan els francesos abandonen Egipte, els anglesos es queden com únics vigilants del canal de Suez.

Anys després, quan es construïa la presa d’Assuan, un dels homes forts del projecte, el banquer i filantrop, sir Ernest Cassel, va quedar esfereït al veure l’extensió del tracoma en les classes populars, i fa una donació d’un fons de 40.000 lliures, que correspondrien a uns 40 milions d’euros, per combatre el tracoma.

El projecte necessitava d’un oftalmòleg que el dirigís, pel que contracten a Arthur MacCallan, que feia poc havia acabat la seva etapa de 3 anys de metge resident a l’hospital Oftalmològic de Moorfield (Fig.2), anomenat també London Ophtalmologic Hospital, on hi continuava anant sense cobrar.

MacCallan accepta encantat l’oferiment d’ocupar-se del projecte i marxa cap a Egipte el 1903. El primer que fa és una avaluació de l’extensió de la malaltia, i comprova que està afectada el 90 % de la població i el 7 % està cega d’un o dels dos ulls.

Organitza un sistema d’hospitals mòbils, els Travelling Ophtalmic Hospitals (TOH), el primer dels quals s’instal·la el 1904 a Menouf, una població del delta del Nil, on durant els tres primers mesos ha visitat 6.157 persones i ha operat 615 malalts (Fig.3).

Al mateix temps que manté la seva ocupació com oftalmòleg, es dedica a entrenar els metges locals a fer cirurgia oftàlmica. Crea la Societat Egípcia d’Oftalmologia, que a l’inici tenia 17 membres, dels quals pocs eren egipcis i quan MacCallan torna a Anglaterra el 1923 en tenia 96, la majoria egipcis (Fig.4).

També posa en marxa un programa d’higiene oftàlmica a les escoles i fins i tot fa recerca, que li permet fer una classificació del tracoma en fases, que ha estat assumida per l’OMS. MacCallan s’ha convertit en l’expert mundial del tracoma.

Al marxar a Anglaterra, deixa una xarxa d’hospitals que tenen la seva unitat oftalmològica, amb capacitat per tractar i prevenir el tracoma, i un hospital oftalmològic a la ciutat de Tenant, la capital de la regió del delta, la més poblada del país.

Un oftalmòleg espanyol, expert en tracoma, fou Antonio Ros. Nascut a Múrcia, i exiliat a Mèxic acabada la guerra civil, escrigué un llibre, El ciego de Assís. Escull aquest títol ja que sembla que el sant va contraure el denominat mal egipci, segurament tracoma, del que quedà cec, quan va anar a Egipte el 1219 per unir-se a la creuada que pretenia recuperar els llocs sants (Fig.5).

Referències

M. MacCallan. Arthur Ferguson MacCallan, trachoma pioneer in Egypt 1903-1923. Br J Ophtalmol, 2015; 99: 677-959.

M. MacCallan. Light out of deep darkness : biography of Arthur Ferguson Mc Callan CBE, MD, FRCS. J Egipcian Ophtalmol Soc., 2014; 107: 288-295.