El càncer de laringe del kàiser Frederic III (Fig.1), causant de la mort de l’emperador, va impedir que amb nou mesos de mandat pogués introduir les mesures que permetessin a Alemanya tenir una política lliberal i va provocar un conflicte científic i personal entre metges anglesos i alemanys.

La malaltia començà quan el kàiser era encara el príncep hereu, a primers de gener de 1887 amb una ronquera persistent. Es va pensar que era un refredat, però com que persistien els símptomes es consulta al professor de Berlin Dr. Gerhardt, que diagnostica un engruiximent de la corda vocal esquerra, sense poder decidir si és benigne o maligne. Intenta ressecar l’engruiximent amb galvano-cauteri i l’envia a la costa nord alemanya a recuperar-se. Com que no millora, Gerhardt el torna a veure i crida en consulta al professor Ernst von Bergmann (Fig.2) (1836 – 1907), cirurgià de Berlin, el més famós d’Alemanya, que recomana l’extirpació quirúrgica. Es consulten altres metges que coincideixen amb el parer de von Bergmann, que el malalt s’ha d’operar.

La decisió d’explicar al príncep el diagnòstic no era fàcil, ja que segons la llei de la família Hohenzollern, el príncep no podria pujar al tro en morir el seu pare si tenia una malaltia incapacitant.

L’esposa del príncep, la princesa Victoria, filla gran de la reina Victoria d’Anglaterra, exigeix que abans de decidir proposar-li la cirurgia, el visiti un metge anglès. L’elecció de Morell Mackenzie com consultor no és difícil, ja que és el millor laringòleg anglès (Fig.3), introductor del laringoscopi a Anglaterra i autor de bastants llibres sobre laringologia.

Mackenzie havia fet els estudis de medicina al London Hospital i havia rebut la llicència per exercir del Royal College of Surgeons el 1858. Passa un any visitant hospitals europeus i s’especialitza a Budapest amb l’inventor del laringoscopi, Johan Czermat. Torna a Londres el 1862 convertit en un reputat especialista de la gola, i treballarà al London Hospital i en un hospital especialitzat en malalties de la gola. És el primer metge anglès en fer operacions de la gola.

Mackenzie té 50 anys quan visita el príncep hereu, que en té 55 i és un consumat fumador de pipa. Li fa una primera biòpsia que examina Rudolf Virchow al microscopi, i no veu cèl·lules malignes, pel que Mackenzie diu que no s’ha d’operar i proposa tractar-lo a Londres de manera conservadora. Quan torna de Londres al cap de dues setmanes, segueix amb la mateixa ronquera i torna a ser vist pels metges alemanys, que segueixen pensant que té un càncer de laringe. MacKenzie torna a Berlin i fa noves biòpsies on Virchow tampoc veu signes de malignitat, tot i que adverteix que les mostres són petites.

Mackenzie segueix entossudit en que no hi ha càncer i considera que l’empitjorament dels símptomes es deu a l’efecte irritant del tractament dels metges alemanys. El malalt empitjora el març de 1888 i mor el 15 de juny. Havia ascendit al tro en morir el seu pare, el kàiser Guillem, i mor als nou mesos de regnat.

A la mort del kàiser, von Bergmann, en nom dels altres metges germànics que l’havien atès, escriu un opuscle en el que critica Mackenzie i el culpa d’haver impedit un tractament que l’hauria pogut salvar. MacKenzie respon amb un altre llibret, que el Royal College of Surgeons no permet que es publiqui pel seu to ofensiu vers els metges alemanys.

McKenzie va quedar molt tocat per aquests fets i, encara que va seguir treballant a Londres, el seu prestigi va quedar molt malmès degut al seu error diagnòstic (Fig.5). Mor sobtadament el 3 de febrer de 1892.

L’autòpsia feta per Henry Waldeyer (Fig.6), deixeble de Virchow, demostra que es tractava d’un càncer de laringe. Qui es va equivocar en aquest cas? MacKenzie, que feia biòpsies massa petites i no acceptava que una simptomatologia tan prolongada fos poc compatible amb una malaltia benigne? o Virchow, que mai va veure cèl·lules neoplàsiques confonent Mackenzie? El lector interessat en aquest tema pot llegir el treball del catedràtic emèrit d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona, Dr. Antoni Cardesa, expert en patologia de cara i coll, que ha estudiat en profunditat aquesta qüestió.

Referències

Pierce A Grace. Doctors differ over the German crown prince. BMJ., 1992; 305: 1536.1538.

Antonio Cardesa et al. The kaiser’s cancer revisited. Was Virchow totally wrong?. Virchow Arch., 2011; 458: 649-667.

MS Hernández Palestina. El cáncer laríngeo del príncipe Federico de Alemania. An. Orl. Mex., 2016; 61 (3): 231-236.