Frederic Duran i Jordà és un dels metges que més aportà a la sanitat republicana en la guerra civil. Segurament amb el seu mètode per transportar a distància sang en condicions d’esterilitat i conservació va contribuir a salvar moltes vides.

El 1936, el Dr. Frederic Duran i Jordà (Fig.1) fou nomenat director del Servei de Transfusió de Sang de Barcelona, que acaba de crear la Comissió de Sanitat del PSUC i la UGT, a la clínica que la Caixa de Pensions tenia a Montjuïc, ara seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La clínica fou coneguda amb el nom d’ Hospital d’Urgències nº18, popularment “el 18”, doncs ja hi havia 17 hospitals militars a la ciutat. Inicialment, la seva funció era organitzar un servei de transfusió sanguínia per a les columnes del PSUC i de la UGT que lluitaven al front d’Aragó.

Ell no pensava que ocuparia aquest càrrec de transfusor. Les transfusions es feien de braç a braç, de manera que només se’n feien als hospitals. A Duran i Jordà li demanen que inventi un sistema perquè pugui arribar la sang al front de guerra per salvar soldats ferits.

Mentre estudiava la carrera de medicina, Duran era intern a la càtedra de Patologia Quirúrgica d’ Antoni Trias i Pujol. S’ocupava del laboratori d’anàlisis clíniques del Dispensari de l’Aparell Digestiu. Quan acaba la carrera el 1928 (Fig.2), segueix portant el laboratori fins el 1934, quan el deixa perquè li donen feina al Laboratori de l’Institut Frenopàtic de Les Corts. També deixa la consulta de medicina general que tenia al carrer Hospital.

Duran i Jordà és un home d’esquerres i catalanista. Havia ingressat a la Unió Socialista de Catalunya (USC) uns anys abans i continuà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) quan la USC s’hi fusionà. L’encàrrec de muntar el Servei de Transfusió de Sang de Barcelona li fa la Comissió de sanitat del PSUC. Un temps després, el personal del centre es trasllada al nº 216 del carrer Mallorca, una clínica expropiada al ginecòleg Manuel Carreras. Aquest trasllat va ser motivat per les dificultats en els accessos a l’hospital pels donants de sang. La nova seu és inaugurada oficialment el 5 de febrer de 1938 amb el nom d’Institut de Barcelona del Servei de Transfusió de Sang de l’Exèrcit de l’Est.

Duran desenvolupa el mètode que porta el seu nom per extraure sang de forma asèptica i mantenir-la preservada i biològicament activa fins a la seva administració a distància del lloc d’extracció, transportant la sang al front amb camions frigorífics. Duran i Jordà exposa el mètode a diferents publicacions en català, castellà i anglès. Més endavant, ja a l’exili, el publica a The Lancet, 1939;233:773-775 i diversos mitjans es fan ressò del seu descobriment.

El mètode implica obtenir una història clínica del donant i practicar-li una anàlisi de sang, per obtenir el tipus de grup i descartar la presència de malalties transmissibles com el paludisme i la sífilis. Es mescla la sang amb citrat sòdic al 4% i es guarda a la nevera a una temperatura inferior a 2 graus centígrads. La mateixa temperatura es manté durant el transport de la sang al front, emprant per aquest propòsit un vehicle especialment construït amb una càmera dotada del mecanisme necessari per mantenir-la refrigerada. El vehicle és un camió amb refrigeradors elèctrics (Fig.3). A cada donant se li extreien de 300 a 400 ml cada tres o quatres setmanes, pel matí i en dejú.

La sang de diverses extraccions es mesclava per una simplificació tècnica, i per una raó biològica: diluir la sang de grups sanguinis encara no tipificats, per minimitzar la reacció en cas d’incompatibilitat. La sang és envasada sense contacte amb l’aire, en un tub conegut comercialment com «Auto-injectable Rapide», posat a la disposició de Duran i Jordà gratuïtament per la casa comercial «Laboratori Químic Biològic Pelayo». L’ampolla auto-injectable que va preparar Duran era transparent i tenia dos compartiments, un que contenia la sang i un altre que contenia nitrogen filtrat a pressió; ambdós compartiments estaven connectats per dos tubs. Quan s’introduïa l’agulla a la vena, la sang podia fluir lliurement dins el pacient que la necessitava, i així no calia un especialista per administrar-la, només una persona que sabés posar una injecció intravenosa.

Duran i Jordà té, a més, el mèrit d’haver introduït procediments per a la captació de donants amb missatges a premsa i ràdio, controlant diverses campanyes per aconseguir l’establiment d’una seqüència d’intervals de donació, a través d’un registre dels donants de sang (Fig.4). Oferia, a canvi de la donació, augments en la targeta de racionament. La reacció popular fou molt satisfactòria i aviat tenia centenars de persones davant la porta del laboratori. Al final de la Guerra Civil, s’havien realitzat 20.000 extraccions i s’havien obtingut 9.000 litres de sang.

Duran continuà la seva tasca fins el final de la Guerra Civil, i el darrer banc de sang s’instal·la a les escoles de la població gironina d’Amer, ja en la retirada cap a França. Passa la frontera francesa el mes de febrer de 1939. La seva reputació, així com l’amistat amb Josep Trueta, li faciliten l’arribada a la Gran Bretanya, convidat per la Missió Mèdica Britànica. Però els primers temps d’exiliat no foren fàcils. Duran hagué de treballar com a tècnic de laboratori a l’Ancoats Hospital fins que les autoritats britàniques li reconegueren el títol de metge l’any 1941. Continuà al mateix centre treballant com a anatomo-patòleg i investigant sobre les malalties digestives i les cremades.

El 1950, Duran i Jordà obté la ciutadania britànica i, pocs anys després, mor d’un limfoma que ell mateix es diagnostica 3 anys abans. Tenia només 51 anys.

Duran i Jordà ha estat un metge catalanista i d’esquerres, un perdedor de la Guerra, que va fer una contribució extraordinària en apropar la sang a transfondre al lloc on feia falta, que en temps de guerra, era el front. Se l’ha de considerar un home de gran enginy i de rapidesa en la presa de decisions, que ha salvat un nombre incalculable de vides.

Referències

Grífols i Espés J. Frederic Duran i Jordà. Un mètode, una època. Barcelona: Hemo-Institut Grífols; 1997.

Martínez L. Perquè la sang és vida... Avui, suplement del 22 de maig de 2005;28-33

Broggi M. Memòries d’un cirurgià. Barcelona: Edicions 62; 2001. p. 112-3, 152-7.

Bruguera M. Els metges de Barcelona homenatgen el doctor Duran i Jordà. En commemoració del centenari del seu naixement. Servei d’Informació Col·legial. Núm 114. Març-Juny 2005.