Alexander Fleming és segurament el metge més admirat al món. Es considera que el descobriment de la penicil·lina, atribuït a Fleming, va obrir el camí per anar descobrint diferents antibiòtics que han canviat de manera radical la manera amb que els metges es poden enfrontar amb les infeccions. Fleming encapçala els rànquings de metges famosos, seguit de Jenner, que va descobrir la vacuna de la verola, i Lister que va introduir el concepte d’antisèpsia.

Catalunya és el lloc on més admiració es té a Fleming, ja que és el metge amb més carrers amb el seu nom (88 en ciutats de més de 20.000 habitants), seguit de Ramon y Cajal, que en té 56 i de Jaume Ferran que en té 32. A més, Fleming té 7 monuments dedicats en carrers de les ciutats de Catalunya (Fig.1).

El mèrit que si li atribueix a Fleming és el d’haver descobert, per serendipitat, és a dir sense buscar-ho, la presència d’una substància secretada per un fong de les Penicillium notatum, que inhibia el creixement del Staphilococus que ell havia sembrat en plaques de Petri abans de marxar de vacances d’estiu (Fig.2).

Fleming havia deixat el laboratori amb les finestres tancades i no entenia com havia entrat un fong, que segurament provenia del laboratori d’un micòleg que tenia el seu laboratori al pis de sota del de Fleming (Fig.3).

Fleming va intentar aïllar la substància que produïa el fong i que inhibia el creixement dels estafilococs, a la que va denominar penicil·lina. No va trobar cap químic que volgués treballar per aïllar aquesta substància i es va limitar a publicar la seva troballa el 1929, al Br. J. Exp. Med, i no hi torna a pensar més.

Al cap d’uns anys, s’assabenta que un equip d’investigadors d’Oxford, liderats pel catedràtic Howard Florey (Fig.4) havia aïllat la penicil·lina i comprovat que era beneficiosa en malalts amb infeccions greus. De fet Florey i Chain es van inspirar en el treball original de Fleming i van fer el que Fleming no va fer, l’aïllament de la penicil·lina i la comprovació del seu efecte benèfic.

Els bons resultats de l’equip de Florey motiven Fleming a telefonar-lo per fer una visita al seu laboratori. Florey amablement el convida, però la visita sorprèn Chain, el bioquímic de l’equip, perquè li va semblar que Fleming no entenia pràcticament res del que li van explicar. Al final de la visita, Florey dona a Fleming unes quantes dosis de penicil·lina que Fleming li demana per tractar un amic seu, que es recupera de manera espectacular amb el tractament.

El 27 d’agost de 1942, un editorial de The Times anunciava que un equip anglès havia desenvolupat un fàrmac que curava les infeccions sense efectes secundaris. Quatre dies més tard, una carta al director en el mateix diari, escrita pel director del St Mary’s Hospital, afirmava que el descobriment era degut a Alexander Fleming, que treballava en el seu hospital. Els periodistes persegueixen Fleming i Florey. Aquest no vol entrevistes, però a Fleming li agrada ser entrevistat i publica als diaris la seva experiència amb la penicil·lina que li havia donat Florey.

Pels lectors de la informació del The Times, que fa una campanya en favor de l’Hospital St Mary’s, i indirectament en favor de Fleming, aquest es converteix en un heroi, com es dedueix de la seva aparició a la portada del magazine Time (Fig.5).

Voluntàriament o involuntàriament, Fleming es va apropiar del mèrit que corresponia a l’equip de Florey, i explica que rebés el premi Nobel amb Florey i Chain.

Fleming tampoc va ser el primer en adonar-se que els fongs poden fabricar substàncies antibiòtiques. Un metge militar francès, Ernest Duchesne, fent la tesi doctoral a l’Ecole de Santé Militaire de Lió, va descobrir les propietats curatives del florit del fong Penicil·lium en cobais infectats amb febre tifoide. L’estudi va ser publicat l’any 1897, però no va ser considerat interessant a l’Institut Pasteur i el tema va quedar oblidat.

Un metge de Costa Rica que s’havia format a l’Institut Pasteur, el Dr. Clodomiro Picado Twight, va publicar els efectes antibiòtics del Penicil·lium aplicant cultius del fong en ferides infectades, però es va especialitzar en verins i contraverins de les mossegades de serps i va deixar de cultivar fongs.

La lectura del treball publicat per Fleming 20 anys abans, quan Florey i Chain estaven investigant com obtenir substàncies amb propietats antibiòtiques, va permetre que aquests investigadors l’utilitzessin com a punt de partida pel descobriment de la penicil·lina com a fàrmac. El mèrit de Fleming persisteix, però la major aportació va ser feta per Florey i el seu equip, a qui hem d’agrair que ens hagin permès disposar d’un antibiòtic tan potent.

Referències

Juan Antonio Barcat. Sobre la historia de la penicil·lina. La segunda línia. MEDICINA (Buenos Aires) 2006; 66: 363-366

Miquel Bruguera. Monuments d’homenatge, carrers i places dedicats a sir Alexander Fleming a Catalunya. Gimbernat, 2020; 72: 103-113

Jose Ramon Alonso. La verdadera historia de la penicilina. Jot Down Cultural. 2016

R. Hare. New light on the history of penicillin. Med History , 1982; 26: 1-24.