És conegut que va ser Pasteur qui va demostrar en un experiment molt enginyós que la generació espontània no existeix. Els insectes neixen de ses mares, com tots els sers vius, però el primer que ho va demostrar va ser un italià, Francesco Redi, un home que va viure el segle XVII (Fig.1). En aquells anys la difusió del coneixement científic era molt lenta i no és d’estranyar que, en els anys que va viure Pasteur, ningú recordés Redi, ni conegués el seu experiment.

La teoria de la generació espontània provenia d’Aristòtil, i consistia en considerar que certs sers vius, com els cucs, els insectes o els fongs, neixien per generació espontània a partir de matèria inerta. Es pensava que les mosques i els cucs, que es trobaven en la carn putrefacta, es formaven a conseqüència de la putrefacció, sense adonar-se que eren la conseqüència dels ous i les larves que hi deixaven altres insectes.

En els anys del barroc, Itàlia era un conglomerat de petits estats, regits majoritàriament per ducs, com els Medicis a Florència, els Gonzaga a Màntua o els Farnesio a Parma. Degut a la seva mida modesta, aquests estats no estaven en condicions d’embarcar-se en aventures bèl·liques, sinó interessats en les arts i la ciència. Els ducs es van convertir en mecenes d’artistes i personatges amb intensa vocació científica.

Un d’aquests científics fou Francesco Redi (1626 – 1698) nascut a Arezzo. Obté la llicència per exercir la medicina a la universitat de Pisa. Passa uns anys a Roma com a mestre de retòrica de la família Colonna, fins que el 1654 s’instal·la a Florència dedicat a la literatura.

L’experiment amb el que Redi refuta la teoria de la generació espontània va ser inspirat en la lectura de la Ilíada d’Homer. En la conversa que té Aquil·les amb la seva mare Tetis davant el cadàver del seu amic Pàtrocle, Aquil·les manifesta “…. el temor de que les mosques penetrin en les ferides de Pàtrocle i engendrin cus que corrompin el cadàver.” Tetis respon al seu fill que no tingui por perquè ella procurarà “apartar els importuns eixams de mosques que s’introdueixen en la carn del homes morts a la guerra” (Fig.2).

Redi vol demostrar que les larves neixen dels ous que posen els insectes en la carn, i no de la putrefacció de la carn. Posa un bocí de carn en una sèrie de flascons. Uns els deixa tapats i altres oberts. Només en aquests casos hi ha cucs a la carn al cap d’uns dies.

Per evitar les crítiques dels que estan convençuts de la teoria de la generació espontània, que consideraven que no havien aparegut els cucs en el flascó per manca d’aire, Redi fa un segon experiment posant carn en flascons tapats amb una gasa, que permet el pas de l’aire però no el de les mosques. Al cap d’uns dies, la carn segueix intacta, però la gasa està plena dels ous que han deixat les mosques (Fig.3).

Redi exposa les seves troballes en una carta a Carlo Roberto Dati, un noble florentí, “Experiments acerca de la generació dels insectes” (Fig.4), on explica que es va inspirar per fer aquest experiment en el passatge de la Ilíada que hem mencionat. Carlo Dati (1619 —1676) era deixeble de Galileu i de Torricelli. Escrigué obres científiques sobre Saturn i sobre la invenció de les ulleres, però també obres sobre la llengua, ja que bàsicament era un filòleg, com Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua (1657), la seva obra més important.

L’impacte de la demostració de Redi fou modest, com també ho foren les demostracions fetes per altres naturalistes com Lazzaro Spallanzani, però segurament la causa d’això és la limitació dels mitjans de comunicació que hi havia en aquella època, que no facilitaven que la informació passés d’un lloc als altres. Haurem d’esperar al segle XIX en que Pasteur demostrarà, fora de qualsevol dubte, que no existeix la generació espontània, sinó que també els insectes neixen de les seves mares.

Redi fou un precursor dels estudis científics. A la Galeria dels Uffizi a Florència hi ha una estàtua en marbre que ens el recorda (Fig.5).