Margaret Sanger (1879 – 1966) fou una infermera nord-americana que va dedicar tota la vida a introduir la necessitat de la planificació familiar en la societat americana de la primera meitat del segle XX (Fig.1).

Era filla de pares irlandesos, mare catòlica i pare ateu. La mare tingué 18 embarassos i 11 naixements vius. Margaret ha de passar gran part de la seva infància i adolescència cuidant germans petits.

Quan té 21 anys, es matricula per ser infermera a l’Hospital White Plains. Dos anys després es casa amb un arquitecte anarquista i ateu, William Sanger, amb qui té tres fills i de qui es divorcia el 1912, quan té 33 anys.

Té vincles amb el partit socialista, amb intel·lectuals anarquistes, amb sufragistes i feministes de diferents procedències i la seva feina com a infermera visitadora a l’East End de Nova York, a començaments de 1910. L’excessiva fertilitat de la seva mare i l’impacte emocional que li va causar la mort d’una noia que coneixia després d’un avortament clandestí contribueixen a consolidar la seva visió crítica de la societat del seu temps i un interès fervent per aconseguir la independència de les dones, el plaer de la seva sexualitat i una lliure elecció de la seva maternitat.

Un cop divorciada, comença l’etapa de lluitadora pels drets de la dona, sobretot pel seu dret a controlar la natalitat.

El control de la natalitat era, al seu entendre, l’única manera d’evitar els avortaments perillosos i deixar nens orfes quan la mare moria de part, situació que es donava sovint, especialment en famílies pobres.

Busca ajudes en el moviment feminista, però tot i que estan d’acord amb el dret al control de la natalitat, les feministes consideren que hi ha altres objectius més prioritaris, com el vot de la dona, i que no és convenient fraccionar els objectius.

El 1914, funda la revista The Woman Rebel (La dona rebel), publicació dirigida a les dones de classe obrera per informar sobre sexualitat i anticoncepció. Crea la denominació birth control, que tindrà molt èxit. A causa de la revista, és acusada d’escàndol públic i, per no afrontar una possible condemna a 5 anys de presó, marxa a Gran Bretanya. Allí va treballar en el moviment de dones i investigar sobre noves formes de control de natalitat.

Torna als Estats Units i el 1916 crea, a Brooklyn, la primera clínica de planificació familiar dels Estats Units, la qual és clausurada per la policia de Nova York i els materials confiscats. És detinguda per difondre informació sobre mitjans anticonceptius i de violar la llei contra la pornografia, quan intentava evitar avortaments insegurs i defensar la maternitat lliure. El judici al qual va ser sotmesa va representar una forta publicitat per les seves idees (Fig.2).

El 1917, funda la revista The Birth Control Review, que es mantindrà fins a 1940. El 1921 es casa amb James Noah, amb qui viurà fins la seva mort el 1966. El mateix any funda l’American Birth Control League (Lliga americana pel Control de la Natalitat) (Fig.3).

Margaret Sanger és una incansable defensora del control de la natalitat amb conferències, escrits, és promotora de clíniques de planificació familiar i de la recerca científica en mètodes anticonceptius, com l’obtenció de la píndola dels anys 60. Lluitadora per la transformació de la legislació nord-americana sobre la natalitat, participa en diverses organitzacions internacionals de planificació familiar. El 1959 és escollida presidenta de la International Planned Parenthood Federation – IPPF (Federació Internacional de Planificació Familiar) que havia contribuït a fundar el 1952 (Fig.4).

Ha tingut un gran reconeixement als Estats Units després de morta. El seu nom està en carrers i en hospitals.

El 1915, Margaret Sanger viatja a Espanya on té relació amb personatges de l’Escola Moderna. En aquests mateixos anys, a Catalunya, la reivindicació del control de natalitat es fa des del moviment neo-maltusià i la seva influència en l’anarquisme català. Però no s’aconsegueix una legislació sobre el dret a la planificació familiar i els mètodes anticonceptius fins al 1978. Durant la transició democràtica, el moviment feminista i veïnal de les dones reprèn la lluita pel control de la natalitat i el dret de les dones al seu propi cos, de la mà de metgesses com Assumpció Villatoro (Fig.5).

Assumpció Villatoro forma part de la generació de dones que, a la dècada de 1970, es van inscriure a les universitats espanyoles. Es forma com a ginecòloga a l’Hospital Clínic i també en beques a l’estranger sobre control de natalitat. Treballa en l’atenció a les dones en planificació familiar a l’Hospital Clínic i també a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Villatoro es converteix en un referent sobre aquesta problemàtica per a les dones feministes i dels barris, fa xerrades divulgatives arreu de Catalunya i d’Espanya. Impulsa la creació dels primers centres de planificació familiar de la ciutat de Barcelona, el 1978. També publica sobre mètodes anticonceptius i avortament en la premsa general i especialitzada. Assumpció Villatoro ha dedicat gran part de la seva vida al fet que les dones poguessin accedir al dret al propi cos i a la lliure elecció de la seva maternitat (Fig.6).

Referències

Ortiz-Gómez, Teresa. (2012). El «espíritu femenino» y la libertad sexual en la obra de Margaret Sanger. 10.13140/2.1.2140.7689.

Fajula Colom, Sara. Centres de Planificació Familiar a Barcelona (1977-1983). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Centre d’Estudis d’Història de la Ciència, Departament de Filosofia, 2017.