Quan es parla de guants quirúrgics, tothom està convençut que fou el cirurgià americà William Halsted, cap del departament de cirurgia de l’Hospital John Hopkins de Baltimore. De fet, ell els va encarregar l’any 1890 a l’empresa de productes de cautxú Goodyear Rubber Co. per evitar que empitjorés una dermatitis a les mans de la seva infermera de quiròfan, Caroline Hampton (Fig.1), provocada pel contacte amb els antisèptics que s’utilitzaven per rentar-se les mans abans d’entrar al quiròfan.

Els guants que li fabriquen a Caroline Hampton no devien ser molt còmodes (Fig.2), però van permetre que se li curés la dermatitis.

Caroline va acceptar la petició de mà per part de Halsted i van passar una vida conjugal tranquil·la en una propietat que ella havia heretat (Fig.3).

Malgrat que era Halsted qui havia estat el que va fer l’encàrrec dels guants, va seguir operant sense ells. Va ser un resident, el Dr. Joseph Colt Bloodgood (Fig.4), qui va ser el primer de l’equip de Halsted en posar-se guants per operar. Halsted no ho va fer fins l’any 1894, i ja de gran no se sabia avenir que hagués trigat tant temps a fer-ho.

Bloodgood va ser un excel·lent cirurgià. Fou professor de cirurgia i responsable d’un Laboratori de Patologia Quirúrgica al John Hopkins Hospital.

El mèrit de Halsted va ser, sobre tot, difondre la conveniència de fer servir guants per operar, ja que el prestigi com a centre educatiu del John Hopkins feia que un gran nombre de cirurgians passés pels seus quiròfans, i quan marxaven d’allà havien incorporat l’hàbit d’operar amb guants.

Sembla, no obstant, que el primer en posar-se guants per operar no fou Bloodgood, sinó que fou el Dr Abraham Groves (Fig.5), un cirurgià de Fergus, població de l’estat d’Ontario, al Canadà, segons explica en el seu llibre autobiogràfic “All in the day’s work”, on descriu anècdotes, casos clínics, intervencions quirúgiques i altres fets dels seus anys de cirurgià innovador. En el llibre, descriu que es va posar guants l’any 1885 després d’operar una apendicitis perforada, abans d’operar el següent malalt, per evitar que es pogués infectar de l’anterior.

Groves va utilitzar guants de làtex cinc anys abans que es fes a l’hospital John Hopkins, la qual cosa s’ha de considerar meritòria, perquè Groves vivia en una ciutat petita amb menys contacte amb els llocs on es fa ciència. Groves va fer la primera apendicectomia a Amèrica l’any 1883 en un noi de 12 anys, tres anys després que l’anglès Lawson Tait fes la primera a Europa.

El mèrit més destacat de Groves és ser dels primers en la utilització del mètode asèptic en les seves intervencions. Abans de començar a operar, havia fet bullir els instruments i l’aigua per rentar-se ell les mans i la pell del pacient, la qual cosa va determinar que tingués una taxa molt baixa d’infeccions en els malalts que va operar.

Referències:

Seal A. Apendicitis: a historical review. Can J Surg, 1961; 4: 405-410.

Geddes CR, McAlister VC, A surgical review of the priority claims attributed to Abraham Groves (1847 – 1939). Can J Surg, 2009; 52: 126-130.

Spaulding, William B (1991). “Abraham Groves (1847–1935): A Pioneer Ontario Surgeon, Sufficient Unto Himself“. Canadian Bulletin of Medical History. 8 (2): 249–262

Harris C.W. (1961). “Abraham Groves of Fergus: the first elective appendicectomy?“. Can J Surg. 4: 405–10.