Margalida Segura va ser la primera noia mallorquina que va obtenir la llicenciatura de medicina (Fig.1), però mai va exercir de metgessa, tret de visites que pogués fer a parents i amics. La seva vida està plena de punts foscos, que potser mai s’aclariran. El primer punt fosc és per què no va exercir, tenint en compte el que costava a una noia estudiar una carrera universitària a principis del segle XX, i més fora del lloc on viu la família.

Havia nascut a Manacor. El seu pare tenia una ferreteria, que combinava amb merceria (Fig.2), i una expenedoria de pólvora. Era xueta i se’l coneixia pel malnom de Vengo, que heretà la seva filla. Margalida vol estudiar medicina i escull València, com molts estudiants mallorquins, però després de 2 anys canvia la seva matrícula a Barcelona on farà els cinc cursos següents, de 1909 a 1914, obtenint el títol de llicenciada el 1915 (Fig.1). Durant la carrera, fou alumna interna a la càtedra de pediatria del professor Martínez Vargas de 1911 a 1913. Ignorem la raó del canvi de València per Barcelona.

Torna a Manacor amb el títol de metgessa, per viure amb els seus pares. Mai es va col·legiar al Col·legi de Metges com era preceptiu per exercir. Tampoc va instal·lar una consulta privada, perquè no consta en els padrons municipals, on figura l’apartat professió com “sus labores”. Sembla que ajuda a sa mare en la merceria familiar.

A l’inici de la guerra civil, Margalida té 51 anys, i entra a treballar a l’Hospital de sang de Mataró en qualitat d’infermera o auxiliar (Fig.3), ja que mai ha exercit de metgessa. En els anys de la república que precedeixen a la guerra, no se li coneix cap posicionament polític.

El dia 16 d’agost de 1936, es produeix una crisi a la vida de Margalida. És el dia en que arriba l’expedició del capità Bayo a la costa de Manacor, amb un destacament de militants comunistes de Catalunya per reconquistar l’illa, on havia triomfat la revolta del 18 de juliol. Aquest dia es produeix el primer combat entre els milicians desembarcats i els defensors de l’illa, agrupats en les Milícies Ciutadanes. En aquest primer enfrontament mor Juan Segura, el germà petit de Margalida, un home solter de 40 anys que vivia amb ella i la mare.

Aquest fet luctuós sembla que causa un intens impacte emocional en Margalida, com dedueixen investigadors mallorquins que han estudiat la guerra civil a Manacor, que refereixen opinions verbals de manacorins que expliquen que la doctora, com l’anomenaven, va participar en interrogatoris a detinguts i fins i tot va aplicar tortures, en venjança pel que havia passat amb el seu germà.

D’aquest comportament atribuït a la doctora no hi ha cap dada objectiva, ni tan sols consten en els llibres d’història de la guerra a Manacor els noms dels que confessen les malifetes de Margalida, ni tampoc mencionen el nom de Margalida Segura com autora, sinó que la designen com a doctora, funció que mai exercí.

Acabada la guerra, mai aparegué Margalida en actes públics o manifestacions en favor dels “nacionals”, com tampoc havia tingut abans de la guerra cap manifestació de caràcter polític.

Mor a Manacor el 1948, als 62 anys, per una causa desconeguda. El diari Arriba en fa menció en la secció de necrològiques (Fig.4).

La història que ens ha arribat de la Margalida Segura és sorprenent i està plena d’incògnites. En primer lloc, no sabem si va estudiar una carrera que no pensava exercir o sí que volia exercir-la, però no la van deixar, o no es va atrevir a dedicar-se a una activitat que a les illes no s’hi dedicaven les dones. És poc probable que ara puguem aclarir què la va dissuadir d’exercir.

En segon lloc, tampoc sabem si la seva participació en tortures en els interrogatoris de persones d’esquerres, com en el cas del fill de l’alcalde Amer de Manacor i del director de la revista Nosotros, Miquel Duran, és certa o és una acusació sense proves. En cap document s’aporten dades objectives, ni noms dels que formulen aquestes acusacions.

Es podria pensar que, si Margalida hagués estat molt compromesa amb el bàndol guanyador de la guerra civil, hauria tingut més relacions amb les persones que van assumir el govern municipal, i també que hauria participat en actes públics de celebració de la victòria, o potser hauria obtingut alguna prebenda per la seva col·laboració, i res d’això va succeir.

Amb els anys transcorreguts, ja no es podrà interrogar a persones que haguessin viscut aquests fets per aclarir si hi ha o no responsabilitat culposa de Margarida o si simplement ha sigut calumniada.

Referències

Gloria Gallego, Mª Pilar Castor, Denis Gastaldo, Margalida Miro i Eva Canaleta. Margalida Segura Segura, una dona controvertida. VI Jornades d’estudis locals de Manacor. 21 i 22 de maig, 2010

S. Sansó. Margalida Segura. Primera licenciada en Medicina y Cirugía de Baleares. Los claroscuros de una pionera. Diario de Mallorca, 31 de mayo de 2010.