Ara fa 50 anys que comença a Anglaterra la filosofia de les cures pal·liatives en els malalts terminals o pròxims a morir, gràcies a la dedicació i entrega de Cicely Saunders (1918 – 2005) (Fig.1), que va crear a Londres el primer hospice per malalts terminals, referència i model pels que s’han anat creant a la resta del món.

Cicely Saunders neix en una família benestant. L’any 1938 decideix estudiar a Oxford Política, Filosofia i Economia, però en plena guerra mundial es proposa deixar Oxford, i estudiar infermeria a l’Escola d’Infermeria Florence Nightingale al St. Thomas’ Hospital (Fig.2), de 1940 a 1944, pensant que seria més útil amb aquesta professió. Una lesió a l’esquena la limita molt per fer d’infermera, per això decideix estudiar per Assistenta social, estudis que acabarà el 1947.

El 1949, fent de treballadora social, coneix un home polonès, David Tasma (Fig. 3), de 40 anys, jueu i refugiat a Anglaterra, que havia escapat del ghetto de Varsòvia, malalt de càncer, de qui s’enamora i cuida fins que mor. David li deixa un llegat de 500 lliures que li serviran per construir el primer St. Christopher’s hospice l’any 1970 (Fig.4).

Cicely té in mente crear un centre per atendre malalts terminals i ajudar-los lluitant contra el dolor físic i el dolor psicològic, donant al mateix temps afecte i atencions que els hi permetin guanyar en qualitat de vida. Cicely és conscient que els metges s’ocupen poc dels malalts a partir del moment en que reconeixen que els malalts ja no tenen tractament curatiu, el que porta a un abandonament d’aquests malalts en els hospitals.

Un cirurgià del St. Thomas’ hospital li diu que tindrà més credibilitat i obtindrà més suport pel seu projecte si és metge, que no pas si és treballadora social. Aquesta conversa és decisiva. Cicely comença la carrera de Medicina a la St. Thomas’ Medical School el 1947, graduant-se el 1957, quan ja té 39 anys. Obté una beca per estudiar el dolor crònic dels malalts incurables en un hospice de les Germanetes de la caritat, al mateix temps que fa de metge al St. Mary’s hospital.

El 1963, coneix en una exposició un pintor polonès, Marian Bohusz-Szyszko (Fig.5) separat de la seva dona, que viu a Varsòvia. El 1980, quan ell ha quedat vidu, es casen. Ell té 75 anys i ella 63. Morirà als 94 anys a l’hospice que dirigeix Cicely, cuidat per ella. Quan mor, deixa una col·lecció de quadres a l’hospice (Fig.6).

El 1970, amb diners del llegat que li va deixar David Tasma, crea el St. Christopher’s Hospice, que és el primer hospice creat per atendre malalts incurables, on també es farà docència i investigació en mètodes per combatre el dolor.

Saunders introdueix el tractament amb morfina oral cada quatre hores i el tractament amb perfusió contínua d’opiacis perquè no tinguin dolor. L’eficàcia d’aquests mètodes es comproven i es difonen per tot el món.

El St. Christopher’s hospice es reformarà per convertir-se en un centre modern. Des d’aquest centre, de 1967 a 2000, Saunders ha defensat el concepte de mort digna. Ha escrit un gran nombre d’obres i ha donat conferències per tot el món.

Amb les cures pal·liatives, Saunders crea una veritable especialització basada en practicar una Medicina humanística, amb visió holística i transversal que va més enllà del paper del metge com a actor, ja que afecta tot el sistema sanitari, implicant tots els actors assistencials: la Infermeria, el Treball social, la Psicologia i els professionals de l’acompanyament emocional i espiritual.

Els primers metges espanyols que es formen en medicina pal·liativa son Josep Porta, de Lleida i Xavier Gomez-Batiste de Vic, que fan una estada de tres i sis mesos respectivament al St. Christopher’s hospice i a la seva tornada a Catalunya posen en marxa un programa d’informació sobre aquesta disciplina i estimulen metges de tot Espanya a interessar-se professionalment per aquesta matèria.

Al Regne Unit, va ser designada el 1679 Dame de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2000 el premi humanitari Conrad Hilton per l’Hospice Saint Christopher. El 2018, Google li dedicà un doodle amb motiu del 100 aniversari del seu naixement (Fig.7), i el servei postal britànic un segell (Fig.8).

Referències

David Clark. Cicely Saunders. A life and legacy. 2018

J. Sanz Ortiz . Historia de la Medicina paliativa. Medicina Paliativa, 1999; 6 (2): 82-88.