L’Institut de Fisiologia de Barcelona ha estat la institució científica més potent que ha tingut Catalunya en medicina. Va ser una obra més de la Mancomunitat de Catalunya en el terreny cultural, com la xarxa de museus, la de biblioteques, i l’Institut d’Estudis Catalans. Fou la resposta a la petició del Dr. August Pi Sunyer quan obté per concurs de trasllat la càtedra de Fisiologia de Barcelona, l’any 1915. Ja portava uns anys a Barcelona perquè havia demanat l’excedència de la càtedra de Sevilla que havia guanyat el 1904, i estava treballant amb Ramon Turró al Laboratori Microbiològic Municipal.

Quan obté la càtedra de Barcelona per concurs de trasllat, es troba que el laboratori de Fisiologia de la Facultat de Medicina és pràcticament inexistent, les instal·lacions sense instruments, sense recursos i sense personal, en el que no es pot fer cap tipus de recerca.

El nou laboratori es crea amb finançament de la Diputació de Barcelona i es posa sota l’adscripció de la secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. S’inaugura el 1920.

August Pi Sunyer es pot rodejar d’un grup d’investigadors notables, com Jesús Bellido, catedràtic de Terapèutica de Saragossa, que serà el segon del seu equip. Junt amb ells dos, es van quedant els joves llicenciats interessats en la recerca.

La producció científica de l’Institut en els anys en que va funcionar va ser notable. Els seus membres mantenien contactes amb els investigadors més destacats europeus i nord americans i presenten els seus treballs a revistes internacionals.

Quan es crea la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1933, alguns dels seus membres són nomenats professors adjunts i agregats.

El 1936 és l’any que anuncia la fi de l’Institut. Alguns dels seus membre han estat mobilitzats, algun no torna d’una estada de postgrau a l’estranger, i altres pensen que si la guerra acaba malament pel govern de la República hauran de partir cap a l’exili atenent als riscos que comporten les seves conviccions republicanes i catalanistes.

Tots els membres de l’Institut de Fisiologia van marxar a l’exili. En la breu ressenya individual que es troba a continuació, es detallen els països on es van instal·lar els exiliats. L’únic que no es va exiliar, el Dr. Francesc Domènech Alsina va ser sotmès a dures represàlies.

Sorprèn i disgusta alhora que la millor institució científica que hi havia a Espanya fos anorreada en la postguerra. El que va arribar de catedràtic en substitució del Dr. August Pi Sunyer, el catedràtic Juan Jiménez Vargas, que guanya la càtedra el 1942, no troba ni rastre de l’excel·lent laboratori i biblioteca que va mantenir August Pi Sunyer. A continuació s’exposa un breu resum de les biografies dels membres de l’Institut.

Jesús Bellido i Golferichs (1880 – 1952). Metge i veterinari, deixeble de Ramon Turró i del catedràtic de Fisiologia doctor Coll i Pujol. Guanya les oposicions a la càtedra de Fisiologia de Saragossa el 1914 i després de Farmacologia i Terapèutica a Barcelona. Funda amb Pi Sunyer l’Institut de Fisiologia, del que funcionalment era el sots-director.

Home molt actiu, fa recerca en fisiologia renal, electro-cardiografia, intervé en la organització dels congressos de metges de llengua catalana i en l’estructuració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Membre d’Acció Catalana republicana, s’exilia a França el 1939, i treballà a la Universitat de Tolosa.

Rossend Carrasco Formiguera (1892 – 1990). Amplià estudis a la Universitat de Harvard quan es descobreix la insulina. A la tornada segueix el seus estudis sobre diabetis i elabora una insulina de porc, que es la primera que s’utilitza a Europa en un malalt diabètic. Fou professor agregat de la UAB el 1934. Exiliat el 1939 a Mèxic, on fou professor de la Universitat de Puebla i més tard a Veneçuela de les universitats de Mérida i Maracay.

Leandre Cervera Astor (1891 – 1964). Metge i veterinari, treballà amb Ramon Turró al laboratori Microbiològic Municipal i des del 1920 a l’Institut de Fisiologia. Es dedicà a l’estudi de les malalties metabòliques i endocrines. Fundà la revista La medicina catalana, del que fou el redactor en cap. Milità a l’Acció Republicana de Catalunya. S’exilia el 1939 a França.

Jaume Pi-Sunyer Bayo (1903 – 2000). Fill d’August Pi Sunyer, fou professor a la Universitat catòlica de Santiago de Xile (1936). Exiliat el 1939 a Mèxic fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1943 en que passa als Estats Units, on s’hi instal·la definitivament.

Jaume Raventós i Pijoan (1905 – 1983). Llicenciat el 1929 s’integra a l’Institut de Fisiologia. El 1933 es nomenat professor adjunt de fisiologia de la UAB. El 1935 va al Regne Unit per fer recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester. Es un descobridor de l’anestèsic fluothane, que li ha donat un prestigi universal. No va tornar a Espanya.

Manuel Dalmau Matas (1890 – 1918). Estudia a Barcelona i col·labora amb Ramon Turró, fins que ingressa a l’Institut de Fisiologia . Guanya una beca per anar als Estats Units, on treballa amb William Cannon a Boston. Torna a Espanya i mor durant l’epidèmia de grip del 1918.

Jordi Folch Pi (1911 – 1979). Va estar a l’Institut de Fisiologia des de que acaba els estudis de medicina. Acabada la guerra s’exilia als Estats Units, on serà professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard.

Francesc Domènech Alsina (1901 – 1961). Cirurgià i professor auxiliar de la càtedra d’Antoni Trias i Pujol. Fou un dels iniciadors de la cirurgia experimental en el nostre país. Nomenat Professor encarregat de curs per la UAB el 1938. Acabada la guerra se li impedeix l’exercici professional i es tingué de dedicar a la traducció de llibres.

José Puche Álvarez (1896 – 1979). Natural de Murcia, estudia medicina a Barcelona, on es alumne de Pi Sunyer. Acabada la carrera es queda a l’Institut de Fisiologia, fins que el 1929 guanya la càtedra de fisiologia a Salamanca i l’any següent la de València. El 1938 es nomenat director general de Sanitat de l’exèrcit de la República. Exiliat el 1939 a Mèxic on serà professor de Fisiologia a l’Escola Politècnica Nacional i a la Universitat Autònoma mexicana.

Albert Folch Pi (1905 – 1993). Germà de l’anterior. Llicenciat en medicina el 1926, entra a l’IF i el 1934 es nomenat professor adjunt de malalties de la Nutrició. S’exilia a França on fou professor a la universitat de Tolosa del Llenguadoc. El 1942 marxa a Mèxic, on fou professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional.

Referències

Jacint Corbella, Joan Ros i Pujol, Manuel M. Escudé. Historia gràfica de la sanitat catalana. 2. L’Institut de Fisiologia de Barcelona. Memòria gràfica. Gimbernat. Serie gràfica 2.

Josep Carreras Barnés. August Pi Sunyer i el primer laboratori de Fisiologia. L’obra d’August Pi Sunyer. Gimbernat, 2011, 56: 75-80.