Coneixem força bé la història de l’anestèsia a Catalunya gràcies a la dedicació i l’encert del Dr. Carles Hervás, metge anestesiòleg i historiador de la medicina. Amb la seva tesi doctoral i treballs ulteriors, ha dibuixat amb claredat com es va introduir l’anestèsia a Catalunya i quins van ser els metges que van escollir com activitat professional el mantenir els malalts que s’havien d’operar sense dolor ni moviments durant l’acte quirúrgic per facilitar l’acció dels cirurgians.

El Dr. Jeroni Estrany era un metge inquiet amb diverses línies d’interès. En primer lloc la medicina, però també el nacionalisme català i els problemes socials, especialment el de l’educació dels fills dels obrers (Fig.1).

Havia nascut a Cartagena, on el seu pare dirigia una fàbrica tèxtil, l’any 1857, onze anys després de la primera anestèsia amb èter que es va fer al Massachussets General Hospital de Boston, pel cirurgià Warren. La família s’instal·la a Badalona i Estrany es considerarà badaloní.

Comença la carrera de Medicina el 1881, i exerceix un temps, ja graduat, com a metge de capçalera a Sant Celoni i a Vilamajor. Un cop casat, s’instal·la a Barcelona, on obre un gabinet d’electroteràpia.

Aviat comença la seva col·laboració amb el ginecòleg Miquel Arcàngel Fargas. Estrany col·labora en moltes tasques a la Clínica privada de Fargas, però essencialment és qui fa les anestèsies de les malaltes que s’operen. Un quadre que havia estat al despatx de Fargas il·lustra la funció d’Estrany al quiròfan (Fig.2).

Aquest quadre mostra el Dr. Estrany administrant l’anestèsia a la malalta. Utilitza una combinació d’èter i cloroform, que administra amb mascaretes que ha dissenyat ell mateix (Fig.3). Feia la inducció anestèsica amb petites dosis de cloroform, 4 – 5 gotes per minut, alternant cada 5 minuts amb una dosi d’èter.

És d’idees radicalment nacionalistes i republicanes. Milita a l’Associació Democràtica Nacionalista “Lo Somatent”, que presidirà de 1900 a 1902. Més tard militarà a la Unió Catalanista, on serà un dels principals col·laboradors del seu líder, el metge Domènec Martí Julià (Fig.4).

Estrany és un dels primers en defensar l’ús del català com a idioma científic. Presenta comunicacions en aquesta llengua en congressos i reunions. També destaca per les seves inquietuds socials, especialment preocupat per l’educació dels fills dels obrers. És un dels impulsors de les Escoles Catalanes del districte 6 (Fig.5) , que van ser habilitades com a escola de pàrvuls i ensenyament primari, on s’hi van implantar tècniques pedagògiques molt modernes. Les escoles havien estat abans habitatges d’obrers, edificats el segle XIX, que van ser reconvertits en escoles a primers del segle XX. Han estat restaurades modernament per dedicar-les a seu dels serveis socials del Raval.

Va participar durant tota la seva vida en un gran nombre d’associacions catalanistes i en entitats del món educatiu. Tingué una activitat força considerable en el camp de les publicacions mèdiques i sobre tot fou un fidel i eficaç col·laborador del Dr. Fargas de qui fou l’anestesiòleg durant tota la vida (Fig.6).

 Referències

Hervás-Puyal, C. La Anestesia en Cataluña. Historia y Evolución. Tesi Doctoral. UB, 1986.

Hervás-Puyal C i Cahisa-Mur, M. Los primeros médicos ‘anestesiadores’ catalanes. Gimbernat, 1989;12:135-41.