Philippe Pinel és fill d’un cirurgià – barber. Estudia medicina a Toulouse i es trasllada a Paris amb el títol de metge a la butxaca, però no el deixen exercir perquè a Paris no es valora la formació obtinguda a províncies. Es passa quinze anys donant classes particulars de matemàtiques, fent tesis doctorals per altres, redactant articles mèdics, fins que troba feina al manicomi del Dr. Belhome, un metge que tenia un establiment per malalts mentals rics.

A finals del segle XVIII, quan Pinel exercia de metge, no existia la psiquiatria com una especialitat mèdica independent. És amb Pinel que comença la psiquiatria científica. En aquell temps els malalts mentals eren ingressats en institucions hospitalàries, que eren mes aviat asils, on se’ls hi aplicaven com a tractament les sagnies per reduir la pressió de la sang al cervell, i banys d’aigua freda, més com un càstig que com una teràpia. Per evitar que s’agredissin se’ls mantenia immobilitzats per cadenes fixades a les parets. En alguns centres, es permetia l’entrada de visites que anaven a contemplar els alineats lligats, com si anessin a un espectacle.

L’alliberament de les cadenes es pot interpretar com el primer pas, i el més important, per considerar els bojos com malalts que s’havien de tractar com a persones.

El mèrit d’eliminar les cadenes s’atribueix a Pinel, especialment gràcies a la pintura de Charles Muller que il·lustra el moment en que Pinel allibera de les cadenes els malalts de l’Hôpital Bicêtre, pintura que es va exposar des de 1875 al vestíbul de l’Acadèmia de Paris, 24 anys després de la mort de Pinel. Una altra pintura famosa, la de Tony Robert Fleury, de 1878, “Pinel allibera les boges de les cadenes a La Salpêtrière”, va estar penjada a l’aula de l’Hôpital de la Salpêtrière, on donava classe Charcot, i contemplada per moltes generacions de metges.

Curiosament no hi ha cap referència del mencionat alliberament en la bibliografia mèdica del seu temps, ni tampoc en l’obra de Pinel, ni en els discursos dels seus deixebles en les exèquies del mestre.

Pinel és nomenat com a metge de l’Hôpital Bicêtre perquè es mostrava partidari de la Revolució Francesa en les reunions a les que assistia en salons literaris de Paris, on també hi assistien membres influents del moviment republicà.

Quan arriba a Bicêtre, coneix un personatge extraordinari, Jean Baptiste Pussin, que és el supervisor de la sala d’alienats de l’hospital. Pussin es un home caritatiu, que tracta humanament els malalts mentals ingressats, i que d’acord amb el metge de la sala el Dr. Colombier, ja havia començat a treure cadenes als malalts, abans que arribés Pinel, i substituir-les en els malalts més agitats per camises de força que els permetien deambular. Pussin explica el que havia fet en unes “Observations faites par le citoyen Pussin sur les fous”, escrites el 1797, que havien estat ignorades pels investigadors de l’obra de Pinel, fins que van ser trobades fa molt poc temps.

El moviment d’eliminació de les mesures de contenció als malalts mentals ja havia començat a Europa. Paris no va ser el primer lloc on es retiren les cadenes. Entre aquests metges alienistes humanitaris destaca Vincenzo Chiarugi (1759 – 1820), que essent director de l’hospital de Santa Dorotea de Florencia alliberà de les cadenes als malalts. Quan dirigeix l’hospital de Bonifacio, també a Florència publica el “Reglamento hospitalario”, on recomana cures humanitàries i dignes pels malalts, uns anys abans que ho fes Pinel.

També a Anglaterra hi ha metges alienistes que apliquen mesures per dignificar els pacients mentals. William Tuke (1732-1822) va tenir un paper determinant en la psiquiatria anglesa. No era metge sinó un quàquer que va dedicar tota la seva vida a aconseguir que els asils fossin més humanitaris.

El fabricant del mite “Pinel, com alliberador dels bojos” pot haver estat Scipió Pinel, fill de Philippe Pinel, que també va ser metge, i que 10 anys després de la mort del pare presentà a l’Acadèmia de Medicina de Paris un treball, ple d’errors, titulat “Bicêtre 1792. De l’abolition des chaînes”, on atribueix a son pare la decisió de deslliurar els bojos de les cadenes que els subjectaven. El mite ha persistit en el hospital de la Salpêtrière on hi ha davant l’entrada una enorme estàtua de bronze dedicada a Pinel. Pussin te només una placa metàl·lica commemorativa en una paret de l’Hôpital Bicêtre, hospital on van treballar Pinel i Pussin.