El premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l’any 2005 va ser concedit a dos australians, els Drs. Robin Warren i Barry Marshall pel seu descobriment del bacteri Helycobacter pylori (HP) i del seu paper etiològic en les gastritis i en la malaltia ulcerosa pèptica (Fig.1).

La descoberta de l’HP i el seu tractament antibiòtic ha permès eliminar pràcticament les úlceres pèptiques i les seves conseqüències, perforació gàstrica, hemorràgia, cirurgia, cost econòmic i patiment personal, i minimitzar la incidència de càncer gàstric.

L’autor sènior del descobriment fou Robin Warren (Fig.2), patòleg del Royal Perth Hospital, que havia observat sistemàticament la presència de bacteris en l’epiteli de les biòpsies gàstriques de malalts amb gastritis (Fig.3).

Barry Marshall s’havia graduat a la Facultat de Medicina de la Universitat occidental d’Austràlia i havia arribat al Royal Perth Hospital a fer la residència en Medicina Interna el 1979. El seu cap havia rebut dies abans la següent carta de Warren, demanant un metge que el pogués ajudar en una investigació:

“He recollit 20 malalts amb bacteris en el seu estómac, tot i que hom esperaria que no n’hi hagués perquè hi ha massa àcid. Tindries un jove gastroenteròleg que vulgui treballar amb mi per veure què trobem en aquesta gent?“

Marshall accepta la proposta, disposat a treballar uns quants mesos en el projecte de Warren (Fig.4). Es posa a revisar les històries clíniques dels malalts amb bacils a l’estómac. Un d’ells s’havia curat dels símptomes d’úlcera quan el van tractar amb tetraciclines per alguna raó extra-digestiva. Revisa les biòpsies gàstriques de cent malalts amb diferents malalties gàstriques i troba bacteris en el 87% dels malalts amb úlcera, 50% dels que tenen gastritis i també en el 50% dels que tenien un estómac normal.

Publiquen les seves troballes a The Lancet (Fig.5), després d’haver estat rebutjat el seu article per diverses revistes de l’especialitat. Als arguments dels crítics, que no creuen que puguin créixer germens en un mitjà àcid, i consideren que la causa de l’úlcera és l’excés d’àcid, s’hi d’afegir l’oposició de la industria farmacèutica que té por de perdre un mercat molt potent, el dels antagonistes de H2 que inhibeixen la producció d’àcid gàstric.

Marshall no aconsegueix infectar cobais ni porcs, fet pel qual s’ha d’inocular ell mateix per satisfer el principi de Koch, que s’ha de complir per demostrar la patogenicitat d’un agent infecciós, transmetre’l d’un malalt a una persona sana.

Ingereix un cultiu d’HP d’un malalt que s’havia curat amb antibiòtics, després de deixar-se fer una endoscòpia digestiva per demostrar que el seu estómac estava bé. Als cinc dies té una crisi de dolor epigàstric, amb gastritis a l’endoscopia i presència d’HP en la biòpsia de mucosa gàstrica.

Marshall demostrarà posteriorment el mecanisme del dany causat per l’HP sobre la mucosa gàstrica. El bacil allibera ureasa, amb la consegüent acció sobre la urea, que és degradada per la ureasa i es converteix en amoníac. Aquest neutralitza l’acidesa gàstrica i lesiona les cèl·lules epitelials de l’estomac. El coneixement de la fisiopatologia de la lesió gàstrica ha permès elaborar una prova diagnòstica no invasiva, el test de la ureasa, de gran utilitat en la pràctica clínica.

Estudis bibliogràfics recents permeten pensar que Robin Warren no va ser el primer en identificar bacils a la mucosa gàstrica. El 1892, l’italià Giulio Bizzozero (1846 – 1901) (Fig.6) descriu bacteris espirals, segurament HP, que viuen a la mucosa gàstrica de gossos, però no prossegueix les seves investigacions.

Estudis recents, fets per un equip internacional, han demostrat que la mòmia Otzi (Fig.7, la més antiga d’Europa, descoberta fortuïtament a una alçària de 3’208m. per dos alpinistes, el 1991 en els Alps d’Oztal, situats entre Itàlia i Àustria, tenia Helicobacter pylori en el seu estómac, demostrat per l’estudi genètic del contingut gàstric.

Referències

J. M. Pajares, J. P. Gisbert . Helicobacter pylori: its discovery and relevance for medicine. Rev Esp Enferm Dig (Madrid) 2006; Vol. 98. N.° 10, pp. 770-785.

Natale Figura, Laura Bianciardi (2002). «Helicobacters were discovered in Italy in 1892: An episode in the scientific life of an eclectic pathologist, Giulio Bizzozero». En Barry Marshall, ed. Helicobacter Pioneers: Firsthand Accounts from the Scientists Who Discovered Helicobacters. Victoria, Australia: Blackwell Science Asia. pp. 1-13.