A l’entrada sobre l’Institut de Fisiologia de Barcelona (1-6-21), no es menciona cap nom de les investigadores que hi van treballar, tot i que en veiem tres a la fotografia dels membres de l’Institut, les doctores Maria Cardona, Montserrat Farran i Pepita Barba (Fig.1).

De fet, van tenir menys protagonisme que els seus companys barons, tant en el terreny científic com en l’acadèmic, per ser més joves. La Pepita Barba és qui va tenir una carrera professional més prolífica i més destacada en el camp de les Neurociències, però la va tenir als Estats Units i no va ser coneguda a Catalunya fins que l’investigador Àlvar Martínez Vidal la va descobrir i la va rescatar de l’oblit, l’any 2015.

Pepita Barba (Fig.2) era com coneixien a Josefa Barba-Gosé, nascuda el 1901 a Barcelona d’una família benestant. Estudia Farmàcia a Barcelona, alhora que estudiava la carrera de Dret per lliure. Acabada la carrera, entra a l’Institut de Fisiologia, on té de mestre i tutor a Jesús Bellido i Golferichs. Abans havia passat un any (1926) al Laboratori de Química de la “Residencia de Señoritas” a Madrid.

Estant ja a l’Institut de Fisiologia, obté una beca de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas que presidia Santiago Ramón y Cajal per fer una estada a la Royal Pharmaceutical Society a Londres el 1929, i torna aquell mateix any per presentar la seva tesi doctoral a Madrid. Ja en la dècada dels 30, obté una beca de la Fundació Patxot i Rabell per anar als Estats Units a la John Hopkins University School of Medicine. A Baltimore, coneix Louis Flexner (Fig.3), que serà transcendental en la seva vida.

Torna a Barcelona el 1932 i estarà treballant al laboratori de Fisiologia fins el 1937, quan veient la situació militar, decideix anar a viure als Estats Units. Demana ajuda al seu amic Flexner, que decideix anar-la a buscar a la frontera franco-espanyola, fins on s’hi hauria de desplaçar ella des de Barcelona. Es troben a Le Perthus i decideixen casar-se per obtenir el llibre de família i poder viatjar plegats.

Als Estats Units, troba feina al John Hopkins juntament amb el seu marit, amb qui treballarà vora de 60 anys (Fig.4). El 1951, es traslladen a la Universitat de Pensilvània, on funden l’Institut de Ciències Neurològiques, que dirigirà ell.

El rastre de Pepita Barba es perd a la seva arribada a Amèrica perquè abandona el seu cognom per utilitzar el del seu marit, com és costum fer-ho en aquell país. Pepita Barba es converteix en JB Flexner (J de Josefa i B de Barba) i queda oculta darrere aquest nom, fins que Àlvar Martínez, un brillant investigador de la història de la ciència, la reconeix a traves d’una àrdua tasca detectivesca i fa pública la seva carrera científica.

Pepita Barba s’ha convertit en una investigadora de prestigi internacional amb nombroses publicacions d’alt nivell, la meitat de les quals estan signades per ella en primer lloc. Treballa amb el seu marit, una autoritat mundial en el camp de la memòria i en el procés d’aprenentatge, durant gairebé seixanta anys (Fig.5), fins que mor l’any 2000, als 97 anys, només un any més tard que morís el seu marit.

Referència

A. Martínez Vidal. El personatge. Dues vides i un objectiu. Treballs de la Societat Catalana de Biologia. 2015. Nº 66: 80-81.