Va estar malalta de fibromiàlgia, Florence Nightingale?

Florence Nightingale va passar dos anys alhora trepidants i estressants a Scutari (veure aquesta entrada del 27/04/21) (Fig.1). Moltíssimes hores de feina en un hospital ple de limitacions i deficiències i incomprensió de les autoritats militars, veient amb impotència com morien soldats joves per malalties relacionades amb la falta d’higiene.

Florence Nightingale caserna Crimea
Fig.1 Litografia de 1856 de l’interior de la caserna habilitada com hospital durant la guerra de Crimea. Florence Nightingale revisant comptes amb un militar anglès.

Els darrers mesos de la seva estada a Crimea, Florence Nightingale pateix un episodi febril que li dura diverses setmanes i que és diagnosticat de febre de Crimea. Avui sabem que la majoria de casos de febre de Crimea eren brucel·losis agudes, causades per beure llet fresca de cabra, en un país sense vaques.

Aparentment recuperada d’aquest episodi, Florence Nightingale torna a Anglaterra el 1856, perquè els països en guerra han signat la pau. Està exhausta. Ha envellit i no es troba bé. Es queixa de que està adolorida, té insomni i mals de cap, i necessita passar el dia al llit o ajaguda en un sofà (Fig.2).

Florence Nightingale al sofà
Fig.2 Florence Nightingale al sofà

Florence no es recuperarà d’aquesta simptomatologia fins al cap de 30 anys. Ha passat aquests anys reclosa a la seva habitació, ajaguda al sofà o al llit, per una malaltia que no li disminueix la capacitat intel·lectual, ni les ganes, per publicar un conjunt de textos sanitaris transcendentals.

Florence Nightingale estudiants infermeria St. Thomas Hospital
Fig.3 Florence Nightingale amb les estudiants d’infermeria de l’escola de St. Thomas Hospital

Els primers anys del seu retorn, crea l’escola d’infermeres del St. Thomas’ Hospital, dissenya el contingut de la professió d’infermera (Notes on nurses, To be a nurse) (Fig.3), planifica la reforma dels hospitals (Notes on hospitals) i efectua estudis estadístics que demostren la necessitat de mesures higièniques per reduir la mortalitat hospitalària.

En el que no s’han posat d’acord els historiadors, és en el diagnòstic d’aquesta malaltia que la clavà al llit. S’han proposat diverses hipòtesis, basades en algunes manifestacions clíniques de la malaltia i en el context vital de la malalta, que es resumeixen a continuació.

Brucel·losi crònica

Aquest és el primer diagnòstic que s’ha considerat. En primer lloc, perquè havia passat una febre de Crimea, segurament una brucel·losi aguda. I en segon lloc, perquè a Anglaterra va passar una temporada de dolor intens a la columna dorsal que ara podríem interpretar com causat per una espondilitis, complicació freqüent en les brucel·losis cròniques. L’insomni i les cefalees també poden formar part de l’espectre clínic de les brucel·losis.

Neurastènia

Aquest és un altre diagnòstic candidat per explicar la simptomatologia de Florence Nightingale. Era un diagnòstic molt habitual en dones en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX.

Neurastènia és un terme en desús, que s’aplicava en casos de patologia psicosomàtica, que en el cas de Florence podria ser causada per les dificultats de relació que tenia amb la seva mare i la seva germana. Eren radicalment diferents, Florence volia dedicar-se a desenvolupar totes les idees i projectes en els que havia pensat i les seva mare i germana només s’interessaven en fer vida social. La mare de Florence es va oposar sempre a que volgués estudiar per infermera i havien tingut discussions intenses.

Potser la reclusió fou per Florence una mesura que l’afavoria, ja que li permetria fer el que volia, evitant un contacte que podia ser dolorós per ella, justificant-t’ho amb l’argument que havia d’estar estirada (Fig.4).

Florence Nightingale ajaguda al llit
Fig.4 Florence Nightingale ajaguda al llit

Malaltia bipolar

Alguns historiadors han suggerit que Florence Nightingale tenia una malaltia bipolar, que combinaria períodes depressius amb períodes maníacs en els que portaria a terme una activitat intensíssima amb una gran producció d’escrits.

Síndrome de l’estrès post-traumàtic

També s’ha considerat que podria haver patit d’una síndrome d’estrès post-traumàtic, de forma similar als soldats que retornaven de la guerra de Vietnam, desfets emocionalment pel gran nombre de patiments que havien experimentat, per la por que havien passat i especialment per la mort de tants companys, amb l’angoixa que comporta pensar que potser no es va a fer prou per evitar-ne alguna.

En el cas de Florence podia donar-se aquesta situació perquè la va impactar molt la mort de tants joves a la guerra de Crimea, i molts d’ells en circumstàncies de les que es podria sentir culpable, perquè estaven a la seva òrbita de responsabilitats, com és el control de la higiene de l’hospital, fet que després es va confirmar com la causa de la mort de molts d’ells.

Fibromiàlgia

Aquest es l’últim diagnòstic proposat per la malaltia de Florence Nightingale, basat sobre tot en la seva afirmació de que no hi havia part del cos que no li fes mal. Els símptomes que presentava Florence, de fatiga, insomni, mal de cap, escruiximent, serien també compatibles amb aquest diagnòstic, que mai li va causar una reducció de la seva capacitat de concentració i de la seva productivitat acadèmica, en el terreny de l’epidemiologia, de l’estadística, i de l’organització dels serveis sanitaris (Fig.5).

Florence Nightingale sofà
Fig.5 Florence Nightingale, quan al final de la seva vida havia eliminat part de la simptomatologia que la va fer patir

Deixa un comentari