L’estetoscopi és el primer instrument mèdic dedicat a l’exploració d’una part del cos (Fig.1). El seu ús va implicar un canvi substancial en la pràctica de la medicina, en millorar notablement el rendiment que s’obtenia amb l’auscultació directa (Fig.2).

La invenció de l’estetoscopi va ser la conseqüència d’un fet imprevist. Laënnec havia de visitar una malalta obesa amb insuficiència cardíaca que tenia unes mames gegants que li impedien auscultar el cor. Agafa un quadern de paper i l’enrotlla en forma de cilindre i es posa a auscultar. Quan s’adona que d’aquesta manera nota millor els sorolls cardíacs, decideix fer un estetoscopi de fusta (Fig.3).

René Hyacinthe Laënnec havia nascut a Quimper (Bretanya) el 1781. Orfe de mare, és educat per un oncle metge que viu a Nantes. Acabats els estudis secundaris, va de Nantes a Paris caminant per estudiar medicina. És alumne de Jean Nicolas Corvisart, catedràtic i metge de Napoleó, que va introduir a Europa la percussió pulmonar que havia descobert l’austríac Auenbrugger.

Es gradua el 1803 i obté el premi final de carrera després de fer una amputació d’un braç com a prova final d’estudis (Fig.4). Recentment graduat, troba feina fent revisions als joves bretons que s’han allistat a la campanya de Napoleó. El 1805, entra a l’Hospital Necker, on el 1816 ascendeix a cap del servei de medicina i el 1822 a professor. El 1919, apareix el seu llibre De l’auscultation médiate.

A més del descobriment de l’estetoscopi, Laënnec ha fet contribucions importants a la medicina, com la descripció ordenada de les diverses lesions anatomo-patològiques pulmonars: bronquièctasi, emfisema, pneumotòrax, pneumònia, pleuritis i infart pulmonar. A més, devem a Laënnec dos termes mèdics molt usats, el de cirrosi i el de melanoma. Va usar per primer cop aquests termes per descriure lesions observades a l’autòpsia. Amb el terme cirrosi descriu un fetge de superfície nodular, dur i groguenc, i melanoma és el terme utilitzat al veure lesions metastàtiques negres en el pulmó d’un malalt amb una lesió cutània.

Laënnec mor d’una tuberculosi que segurament va contraure en una autòpsia d’un malalt tuberculós, en la que es va tallar quan li serrava una vèrtebra.

Laënnec és recordat a la seva població natal, Quimper, amb una estàtua (Fig.5), i també va ser homenatjat per Google amb un doodle al·legòric (Fig.6).

Es considera Laënnec com l’inventor de l’estetoscopi rígid, però avui els metges duen fonendoscopis flexibles. El primer el va crear el 1840 un metge anglès del Guy’s Hospital de Londres, Golding Bird (Fig.7), que estava considerat com una autoritat en matèria de malalties renals. Golding Bird és el primer que va descriure l’oxalúria. Bird tenia mala salut i va morir jove als 39 anys.