Les  hèrnies engonals eren més freqüents en el passat que no pas ara. Segurament perquè els homes havien de fer més esforços físics per guanyar-se la vida. Les  hèrnies estrangulades s’operaven amb una elevada mortalitat en l’era pre-anestèsica i anterior a la introducció de l’antisèpsia als quiròfans. Els que no morien, presentaven una recidiva al cap de no massa temps.

Bassini va proposar, al final del segle XIX, un mètode operatori de l’hèrnia que tenia una taxa de recidiva molt baixa i poques complicacions. Bassini utilitza l’asèpsia abans d’operar una  hèrnia (Fig.1). És el primer cirurgià italià en fer-ho. Consisteix en l’afaitat de la regió engonal, la frega amb raspall, aigua i sabó de la zona a operar, i aplicació d’àcid fènic. Els malalts que s’havien d’operar estaven en una habitació especial que no compartien amb cap altre malalt.

L’interès per les  hèrnies potser s’origina en Bassini com a reacció a un problema de salut que li va ocórrer de jove. Bassini era un nacionalista romàntic, partidari de la unitat d’Itàlia sota la figura del rei. L’any 1896, quan tenia 22 anys, i ja havia acabat la carrera de medicina a la universitat de Pavia, s’allista com a soldat d’infanteria a les tropes liderades per Giuseppe Garibaldi (Fig.2), conegudes com “camicie rosse”.

En una batalla contra la guàrdia papal, quan els garibaldins pretenien sollevar els romans contra el papa, és ferit el 1867 per un cop de baioneta a l’engonal dreta i és fet presoner. Aviat és alliberat i pot ser hospitalitzat a l’Ospedale de santa Orsola amb una peritonitis i una fístula cecal. Té la sort que el tracta el Dr. Luigi Porta, que havia estat el seu mestre de cirurgia quan era estudiant. Aconsegueix curar-li la fístula en sis mesos.

Aviat es converteix en l’assistent del cap de cirurgia de l’hospital, que és qui li resol la fístula, i li recomana que faci una estada als centres quirúrgics més destacats d’Europa. De 1868 a 1874, visita el servei de Billroth a Viena, el de von Langenbeck a Berlin i el de Lister a Londres. Aquest darrer li fa descobrir l’antisèpsia i l’asèpsia, procediments que importarà a Itàlia a la seva tornada.

El 1875 té 31 anys, i és contractat com a cirurgià de l’hospital de La Spezia, però el 1878 ja és professor associat de cirurgia a la universitat de Padova, i aviat torna a Pavia, però el 1883 torna definitivament a Padova com a cap de cirurgia de l’Ospedale Civile, associat amb la universitat (Fig.3).

Segueix interessat per la cirurgia de les hèrnies, i proposa un procediment que passa per reconstruir el canal engonal i restaurar l’anatomia del pacient, extraient el sac herniari. Presenta aquesta tècnica el 1894, quan ja ha operat 262 malalts. El 1889, havia publicat “Nuovo metodo per la cura radicale dell’ernia inguinale” (Fig.4), mètode que va ser seguit, a vegades amb petites modificacions, per la majoria de cirurgians. Halsted és un dels cirurgians que hi fa modificacions, com la de reforçar la paret posterior del canal engonal.

El 1904, és nomenat senador del regne (Fig.5). Es retira el 1919 i es dedicarà a l’horticultura fins el 1924, quan mor a Verona a l’edat de 80 anys.

Referències

Andrew D. Thomas , Ann Rogers. Edoardo Bassini and the wound that inspires. World J Surg., 2004; 28(10):1060-2.

Raymond C. Read. The centenary of Bassini’s contribution to inguinal herniorrhage. Am J Surg., 1987; 153: 324 – 6.