És la primera entrada que escric d’un personatge que he conegut personalment. Sherlock és la personalitat científica que més he admirat, i segurament ha creat l’escola mèdica que ha tingut més deixebles.

Sheila Sherlock ha estat una persona irrepetible, d’una cultura mèdica enciclopèdica, d’una habilitat diagnòstica sorprenent, i amb una vocació docent extraordinària, que va aconseguir tots els objectius que es va proposar. Un exemple per les dones científiques, ja que va impedir que li posessin un sostre de vidre o de qualsevol altre matèria (Fig.1).

Els seus inicis foren difícils, perquè no l’accepten per estudiar la carrera de medicina, pel fet de ser dona, en cap de les facultats britàniques a les que va sol·licitar l’admissió. Finalment és acceptada a la universitat d’Edimburg, on fa una carrera brillant. Tampoc és acceptada a la Royal Infirmary d’Edimburg per fer l’internat, un cop llicenciada, i ha d’acceptar l’única feina que li han proposat, la d’assistent clínic del cirurgià James Learmonth d’Edimburg, que serà el seu primer mestre i mentor, i qui li ensenya les bases de la recerca clínica i de com escriure un article mèdic.

Learmonth va tenir èxit com a mentor, ja que Sherlock es convertirà en la científica anglesa més destacada del món a la segona meitat del segle XX, havent publicat més de 600 articles, molts d’ells de gran transcendència, i un llibre “Diseases of the liver and biliary System” (Fig.2), que han llegit amb atenció tots els que s’han dedicat a l’Hepatologia, i del que se n’han fet onze edicions, les nou primeres tenen a Sherlock com a únic autor.

El 1942, ingressa com a metge resident (House officer) al Hammersmith Hospital al servei del professor John McMichael, que li ensenya a fer biòpsies hepàtiques per punció percutània. Sherlock fa la tesi doctoral sobre la biòpsia hepàtica en l’hepatitis aguda, però abans de presentar-la, publica a The Lancet els resultats preliminars de la tesi, demostrant que la causa de la hepatitis, que s’atribuïa a un tap mucós que obstruïa el drenatge biliar a nivell de l’ampolla de Vàter era errònia, ja que les biòpsies mostraven una inflamació aguda del fetge, suggerint que la causa era un agent infecciós que agredia al fetge.

El 1947, McMichael l’envia a Yale amb una beca de la Rockefeller Foundation per un any. Aprofita per establir una sòlida amistat amb Hans Popper, el gran hepatopatòleg, que estava a Chicago, amb qui funda l’American Association for the Study of the Liver. Quan torna a Londres, organitza una unitat d’Hepatologia al Hammersmith Hospital, que aviat farà famosa per la quantitat i qualitat de la seva recerca clínica (Fig.3).

El 1959, és nomenada professora del Departament de Medicina del Royal Free Hospital Medical School. És la primera dona que arriba a ser catedràtica de medicina a Anglaterra, i trasllada la unitat d’Hepatologia del Hammersmith Hospital al Royal Free, on col·labora amb el patòleg d’origen austríac, Peter J. Scheuer i amb el radiòleg Robert Dick.

El seu departament al Royal Free Hospital es converteix en un centre de pelegrinatge per tots els que volen aprendre Hepatologia. Sherlock ha tingut centenars de deixebles que estan fent o han fet d’hepatòlegs en hospitals de tot el món, després de passar un temps amb ella. Tots en parlen amb admiració i respecte. Les sessions clíniques dels dimecres, que ella dirigia, estaven plenes a vessar i et donaven la oportunitat de veure intervenir a professors destacats que estaven de pas per Londres i l’havien anat a visitar (Fig.4).

Sherlock va ser la doctora més jove en ser elegida pel Royal College of Physicians d’Anglaterra, va ser president de la British Society of Gastroenterology, editora del Gut i doctora honoris causa de nombroses universitats. El 1978, és nomenada Dame de l’Imperi Britànic.

Va ser estimada per tothom. Pels metges joves del seu servei era a a la vegada una mentora i una mare. Casada amb el professor de medicina Gerry James, expert en sarcoïdosis i en història de la medicina, van ser una parella sòlida durant més de 50 anys, i van tenir dues filles en comú.

Sherlock era una personalitat científica que sorprenia perquè era fan de l’equip de futbol de l’Arsenal, i podia tenir una conversa llarga i amb detalls sobre futbol, golf, criquet, esports que practicava ella mateixa, tret del futbol (Fig.5).

Referències

N. Mc Intyre. Dame Sheila Sherlock memorial Lecture.

N. McIntyre. Obituary professor Dame Sheila Sherlock (1918 – 2001). J. Hepatol., 2002; 36: 312-314.

Octavio Campollo. 50 years of Hepatology: The Royal Free Hospital School of Hepatology. Annals of Hepatology, 2020, 19: 113-116.