A Vera Gedroits li deien també princesa Vera perquè el seu pare era un noble lituà, que tenia el títol de príncep, a qui l’emperador rus va concedir que pogués transmetre’l a la seva descendència. Vera fou, a més de princesa, la primera cirurgiana russa i la primera catedràtica russa (Fig.1).

Neix a Kiev i estudia al principi a casa i més tard a Sant Petersburg, on la detenen en un acte revolucionari d’estudiants. Vol estudiar medicina i com que no ho pot fer a Rússia, va a Suïssa a estudiar a la Universitat de Lausanne, on té de mestre el cirurgià César Roux (1857 – 1934), que havia estat ajudant de Kocher a Berna i era llavors director del departament de cirurgia de la Universitat de Lausanne (Fig.2). Roux és l’inventor de la anastomosi que porta el seu nom.

Vera Gedroits es gradua el 1898. Treballa un temps a la Clínica del Dr. Roux, però ha de tornar a Rússia quan rep una carta dramàtica del seu pare dient que la seva germana ha mort i la mare està molt malalta.

A Rússia troba feina de metge en una empresa cimentera de l’oest de Rússia, on fa de metge d’empresa i de cirurgiana dels treballadors i de la gent que viu al voltant de la fàbrica (Fig.3). Acumula una notable experiència que publica a la premsa mèdica russa, i participa com a ponent en el 3r. Congrés de cirurgians el 1902. El 1903, rep la convalidació del títol de metge a Rússia.

El 1904, es presenta voluntària per fer de cirurgiana en un tren hospital de la Creu Roja, per participar en la guerra russo-japonesa. Vera té un paper molt rellevant, arran d’exposar en una reunió de metges militars el seu criteri per augmentar l’eficàcia de la cirurgia. Es partidària de que l’hospital sigui el mes pròxim al front i operar amb precocitat, especialment en els malalts que tenen ferides abdominals. La demora en intervenir s’associa amb una alta mortalitat. És la primera cirurgiana militar que fa laparotomies. Ella atribueix els seus excel·lents resultats a que opera aquests malalts el més aviat possible. Finalment selecciona per operar primer els que poden tornar al front. Els seus criteris plasmats en diverses publicacions són admesos pels seus col·legues, que els apliquen en la seva pràctica (Fig.4). Per aquest èxits, Vera rep medalles i altres reconeixements.

La princesa Vera és obertament lesbiana, però es va casar abans d’anar a Suïssa amb un amic seu, oficial de l’exèrcit rus, per poder disposar de passaport, dret que només podien tenir les dones casades. Pocs anys més tard, es van divorciar amistosament.

L’any 1909, és escollida metge de l’hospital de la Cort Imperial russa, i és la primera metgessa russa de la família real. Quan comença la primera guerra mundial, Vera fa adequar l’hospital a les eventuals necessitats, amb recursos que obté amb donacions dels nobles, i ensenya infermeria a les filles del tsar, Tatiana i Olga i a la tsarina.

Es doctora el 1912 a la universitat de Moscou,. La primera dona que ho fa i publica un llibre “Discussions quirúrgiques per infermeres i metges”, així com un llibre de poemes i contes amb el pseudònim Sergei Gedroits.

De 1917 a 1918, durant la primera revolució bolxevic, és cirurgiana de la Divisió de Fusellers de Sibèria (Fig.5), amb el càrrec de tinent coronel, essent ferida i evacuada a l’hospital militar de Kiev, on es recupera. En aquesta època, es posa a viure amb la comtessa Nierod, amb qui conviurà fins que mor. La comtessa Maria Nierod és una dama de la Cort Imperial que havia après a fer d’infermera quirúrgica.

El 1921, la contracten per ensenyar cirurgia pediàtrica a l’Institut Mèdic de Kiev, on recupera el seu càrrec acadèmic quan ja té 50 anys. Dos anys més tard, guanya el concurs de professor de medicina.

En les purgues dels soviets és expulsada del càrrec, el 1930, i li retiren la pensió. Llavors escriu una novel·la autobiogràfica. Mor el 1932, als 62 anys, d’un càncer uterí.

Google li va dedicar un doodle com homenatge (Fig.6).