Fins l’arribada de Diego de Argumosa (Fig.1) el nivell de la cirurgia espanyola en el primer terç del segle XIX era d’una notable mediocritat. La creació dels Reials Col·legis de Cirurgia, primer a Cadis (1799), després a Barcelona (1760) i més tard a Madrid (1771) tenia com objectiu millorar la capacitat professional dels cirurgians basada en una formació adequada. Diego de Argumosa es va formar al Col·legi de Madrid, que estava dirigit pel català Antoni de Gimbernat.

Argumosa havia nascut en un poble de Cantàbria l’any 1792 i era fill del metge local. Durant la guerra de Independència contra els francesos, era practicant de Sanitat Militar en l’Hospital de San Rafael, a Santander, atenent ferits espanyols.

Acabada la guerra, obté el títol de batxiller per la Universitat d’Alcalà el 1814, i ingressa al Reial Col·legi de San Carlos, a Madrid, on obté el títol de doctor en cirurgia l’any 1820. Immediatament el nomenen professor interí del Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos, creat l’any 1799. Hi està només dos anys, perquè l’han nomenat professor de dissecció al Col·legi de Madrid, on el 1829 és nomenat catedràtic d’Afectes externs i operacions.

És el cirurgià espanyol més brillant i amb més prestigi tant per l’encert dels seus diagnòstics com pels resultats de les seves operacions (Fig.2).

Argumosa ha passat a la posteritat perquè es l’autor de la primera intervenció feta a Espanya amb anestèsia amb èter, només tres mesos desprès de la primera que es va fer al món, a l’Hospital General de Massachusetts, per John Warren. Argumosa obre un abscés parotidi el 13 de gener de 1847 i en les setmanes següents en fa tres més, totes amb bon resultat, que publicarà a la revista La Gaceta Médica. Havia conegut aquest procediment a través de la carta enviada de Londres pel Dr. Forbes en que comentava la primera intervenció amb èter al Regne Unit, feta pel Robert Liston.

En la plenitud del seu prestigi, Argumosa és requerit judicialment el 1835 com a pèrit en el cas de sor Patrocinio i els seus estigmes de Crist. Sor Patrocinio era una novícia de l’orde de San Francisco que des de joveneta tenia unes llagues als palmells de les mans i al costat (Fig.3).

Nascuda en un poble de la província de Cuenca, als 25 anys ja era considerada santa. Argumosa va tractar amb èxit les lesions de la monja, per això es va demostrar que no eren estigmes. Se la va acusar de falsedat i la van sancionar amb el desterrament. Indultada el 1844, va poder tornar al convent. Molta gent va sentir-se estafada perquè Argumosa els hi havia pres una santa.

Argumosa va ser, a més del gran cirurgià del seu temps, equiparable als grans cirurgians francesos de l’època, com Dupuytren o Trousseau, un innovador, un renovador de les tècniques quirúrgiques, un creador d’escola i autor d’un llibre “Resumen de cirugía” (Fig.4), publicat el 1856, que és una síntesi de la seva experiència. El va escriure ja jubilat a Torrelavega, on es retirà.

També va ser un home polèmic amb enfrontaments amb diversos col·legues per diferents temes, i també amb els seus estudiants. Aquesta irritació el va dur a escriure articles crítics als diaris, pel que va ser denunciat i sancionat.

Argumosa estava deprimit, vidu i amb els tres fills morts. Es sent sol, per això decideix renunciar a la càtedra el 1853 i retirar-se a Torrelavega, on va morir 12 anys després.

Referència

Franquet JL. Diego de Argumosa (1792 – 1865). Historia de la medicina