Axel Munthe és l’autor d’un llibre autobiogràfic, La historia de San Michele que recomano vivament als que encara no l’hagin llegit. Es un llibre extraordinari del que ja s’han fet més de 30 edicions en espanyol i s’ha traduït a 45 idiomes. San Michele és el nom de la casa que es va fer construir a Anacapri, on hi havia tingut una mansió l’emperador romà Tiberi. Va conèixer aquest indret als 18 anys, i va quedar tant impressionat que va decidir que allà hi viuria quan es fes gran (Fig.1).

Axel Munthe neix a Oskarshmn el 1857, estudia medicina a la universitat d’Uppsala entre 1874 i 1880, i amplia estudis a Montpeller i a Paris. Les classes de Charcot a l’Hôpital La Salpêtrière li desperten l’interès per les malalties psicosomàtiques i per la hipnosi (Fig.2).

• 

Es converteix en el metge de moda a Paris, on es dedica preferentment al còlon irritable, que pateixen gairebé totes les dones de classe alta. Munthe té una clientela molt nombrosa perquè inspira confiança. Té un tracte amable, és senzill i accessible, i tothom aprecia la seva bondat. Ell reconeix que cura per suggestió. És un home cosmopolita que parla fluidament anglès, francès, italià i suec.

S’instal·la a Roma, on viurà a la casa on visqué el poeta Keats a la piazza Spagna (Fig.3). El 1903, és nomenat metge de la casa reial sueca, i metge personal de la reina Victòria, que passa llargues temporades a Capri. Ha de passar alguns anys a Suècia, fent de metge de la reina (Fig.4), fins que pot establir-se a Capri on es fa construir una casa en el punt més alt de l’illa.

Munthe té una notable capacitat literària i, a més de la Història de san Michele, que és el seu llibre més conegut, escriu Memories and vagaries, on exposa la seva activitat mèdica a Paris i a Roma, i Letters from a mourning city, en la que narra la seva experiència a Nàpols el 1884 quan una epidèmia de còlera assolà aquella ciutat.

Interessat per la naturalesa, gasta part de la seva fortuna en crear un lloc on les aus migratòries puguin aturar-se, Barbarrosa, prop de la seva casa de Capri. També construeix un centre per albergar pobres, fet pel qual se’l coneixerà com el Sant Francesc d’Assís modern.

Passa una temporada molt deprimit per una pèrdua de visió, per això és operat el 1934, recuperant així la visió i l’ànim.

Durant la primera guerra mundial, Munthe va estar en el cos d’ambulàncies de la Creu Roja, en el front francès, i la seva experiència està plasmada en el llibre, Red cross, Iron cross.

Mor el 1949, llegant en el seu testament la seva vila a l’estat suec per hostatjar joves estudiants i artistes (Fig.5).

Referència

LC Alvaro. Axel Munthe: modelo de valores para la praxis neurológica actual. Neurosciences and history. 2014; 2: 15-25-