Ambroise Paré va ser un cirurgià militar francès que va revolucionar la cirurgia (Fig.1). En el segle XVI, la cirurgia l’exercien els cirurgians-barbers, que s’havien format a l’obrador d’un altre cirurgià barber.

La cirurgia civil es limitava a uns pocs actes quirúrgics, entenent com a quirúrgics els que eren més o menys invasors, com sagnies, drenatge d’abscessos cutanis, reparació de fractures, o litotomies vesicals. Els cirurgians militar havien de fer amputacions i el tractament de ferides per armes de foc.

Paré era de família humil i no es podia pagar els estudis de medicina en una escola mèdica, per la qual cosa entra com aprenent a l’obrador d’un cirurgià barber. Un cop superat l’examen gremial, és admès a l’hospital Hôtel Dieu de Paris, on hi treballarà des de 1533 fins a 1536. Aquest any és contractat per un oficial de l’exèrcit per fer de cirurgià en la campanya d’Itàlia.

Participa en la batalla de Vilaine contra els piemontesos i es troba amb el problema de que s’ha acabat l’oli de saüc que s’aplicava a les ferides, amb la idea que la pólvora les enverinava i s’havia d’eliminar amb oli de saüc quasi bullent. Paré ha d’inventar un nou remei per aplicar a les ferides, consistent en rovell d’ou, oli de roses i trementina, aplicat en fred. L’endemà d’aplicar-lo a alguns soldats, té la sorpresa de veure que les ferides estan bé, per això Paré seguirà aplicant aquesta pasta i no ha causat dolor al malalt.

El 1540, deixa l’exèrcit i torna a Paris, on escriu un llibre basat en la seva experiència, sobre el tractament de les ferides (Fig.2), que apareix el 1545.

El 1552, torna a la guerra. Deixa d’utilitzar en les amputacions la cauterització del monyó que s’utilitzava per aturar el sagnat de la ferida, perquè la cauterització causava un dolor insuportable, i Paré decideix suturar els vasos sagnants (Fig.3).

El prestigi de Paré augmenta quan assisteix el duc de Guisa (Fig.4), un noble francès que encapçala el partit catòlic en la guerra de religió entre hugonots (protestants) i catòlics. En el setge de Calais, el duc rep una llançada que entra per l’ull dret i surt per l’orella esquerra. El donen per mort, però Paré pot extreure el ferro i les estelles de la llança, salvant-li la vida.

Paré te un conflicte amb els professors de l’escola de medicina de Paris, que inicien un procés de censura de la seva obra publicada, per impedir que es publiqui i es vengui. No tenen èxit amb aquesta iniciativa, de manera que el 1584 han d’acceptar donar-li el doctorat i que es publiqui una compilació de treballs seus (Fig.5).

Paré ha fet moltes més aportacions a la història de la medicina, com és la indicació de fer la versió interna del fetus quan es presenta de natges. També recomana fer una cesària si la mare mor a la fase final de la gestació. Va inventar un tub per drenar abscessos, braguers per tractar les hèrnies, pròtesis per membres amputats (Fig.6) i dissenyà tècniques per extreure projectils.