Pasteur fou l’inventor del procediment que permet esterilitzar líquids mitjançant l’aplicació de calor. Havia utilitzat aquest mètode, que s’ha denominat pasteurització en honor de Pasteur, per esterilitzar el vi i la cervesa i eliminar microorganismes que destrueixen el llevat i per tant fan que el vi o la cervesa tinguin un sabor desagradable. L’aplicació d’aquest procediment a la llet és mèrit de la bacteriòloga nord-americana Alice Evans (Fig.1).

Alice Evans era una noia de família humil de Pennsilvània que va estudiar magisteri per ser mestra. L’any 1909, fa un curs de ciències naturals a la Universitat de Cornell, que oferia cursos gratuïts als mestres rurals. Aquest curs li permet estudiar bacteriologia, que era la matèria que més li interessava.,

No fa la tesi ni el doctorat, fet del que més tard se’n va penedir, per poder acceptar un contracte amb el Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) per treballar a la Divisió de Lactis, on li demanen que busqui un procediment per millorar el gust del formatge Cheddar. Comença la feina el 1911, investigant si les vaques de les que prové la llet amb que fan el formatge, tenen alguna malaltia infecciosa. Comprova que la infecció per Bacillus abortus és summament freqüent en la llet fresca, en contra de la idea que es tenia que era una llet segura.

Constata que el Bacillus abortus és pràcticament idèntic a la Brucella melitensis, agent que causa la febre de Malta, descoberta per David Bruce (Fig.2).

Proposa la pasteurització de la llet com a mètode de fer-la segura, eliminant aquest patogen. Publica les seves troballes el 1913, en el Journal of Infectious Diseases, però l’article genera molta controvèrsia i oposició de metges, investigadors i ramaders (Fig.3).

Afortunadament altres autors confirmen aviat les troballes d’Alice Evans, amb el que disminueix l’hostilitat a la pasteurització de la llet, mesura que es convertirà en obligatòria a partir de 1930 quan, en el primer congrés internacional de Microbiologia celebrat a París, s’acorda que s’ha de pasteuritzar la llet abans del seu consum i no es pot consumir la llet fresca, si no s’ha sotmès a ebullició.

El 1932, contrau la brucel·losi, que li amargarà la vida els vint anys següents. Uns anys abans havia ingressat al US Public Health Service com a bacteriòloga. En aquest càrrec ha de treballar en la pandèmia de grip espanyola de 1919, però segueix treballant en la brucel·losi.

Comprova que la pasteurització de la llet no altera les seves propietats nutritives i elimina el risc de contraure una brucel·losi. El procediment també s’aplica en la fabricació de formatges.

Les dificultats per convèncer els seus col·legues són fonamentalment ser dona i no tenir la tesi doctoral. Com exemple de la increïble misogínia de molts científics, tenim el cas de Theobald Smith (Fig.4), qui descobrí que la causa de la malaltia de la febre de Texas de les vaques és la picada d’una paparra. Smith no va creure que la llet fresca pogués contenir Brucellas. Quan va saber que Alice Evans seria membre d’un comitè que havia d’estudiar els avortaments infecciosos del bestiar, va renunciar a la presidència d’aquesta comissió.

El prestigi d’Evans ha augmentat molt en el seu país, i el 1929 és elegida presidenta de la Societat americana de Microbiologia, la primera dona en ser-ho.

El 1945, es jubila del càrrec de funcionària i dedica els últims anys a donar conferències sobre el paper de la dona en la ciència. L’any 1936, la universitat de Wisconsin i el Wilson College of Pennsilvania li donen el doctorat Honoris causa.