Em temo que molts lectors d’aquest blog ignoren qui era Jan Mikulicz (Fig.1), malgrat l’elevat nombre de contribucions que va fer en el camp de la tècnica operatòria. A més, va fabricar un dels primers endoscopis i va ser l’introductor de la mascareta i dels guants en els quiròfans europeus, essencials per disminuir les infeccions postoperatòries.

Mikulicz va ser un gran cirurgià, alhora que un gran docent i un pianista força correcte, amic de Brahms. Deixeble de Theodor Billroth, un cirurgià excepcional, va destacar en cirurgia gastrointestinal, però sobre tot va introduir i difondre en tots els països germànics i de l’antic imperi austro-hongarès els principis de l’asèpsia i de l’antisèpsia.

Va crear una escola de cirurgia a Breslau, ciutat ara ubicada a Polònia i de nom en polonès Wroclaw, on era catedràtic i on s’hi formen cirurgians de tot el món, com els germans Mayo y Harvey Cushing entre altres.

Jan Mikulicz neix a Czerniowce, ara a Romania, però llavors pertanyia a l’imperi austro-hongarès. El seu pare era de família noble polonesa i la seva mare filla d’un general prussià. Fa els estudis elementals a Praga i la carrera de medicina a Viena. A la facultat té uns professors excel·lents, especialment Billroth (Fig.2) en cirurgia, Hebra en Dermatologia i Skoda en Patologia Mèdica.

Son pare volia que fos diplomàtic i no va acceptar pagar-li la carrera, aleshores Jan Mikulicz se la va pagar donant classes de piano i d’alemany.

Es gradua el 1875 i es queda a Viena com a assistent voluntari de Billroth, on a més de fer les històries clíniques, fer les cures, i ser l’instrumentista, ha d’examinar les preparacions histològiques dels malalts, fet que el convertirà en un patòleg expert. Billroth li concedeix, el 1879, una beca per anar a Anglaterra a aprendre les tècniques antisèptiques de Lister. A la tornada a Viena, li donen la vènia docent, però aviat abandona el servei de Billroth per anar de cap de la Policlínica quirúrgica de Viena, on dissenya un endoscopi per fer exploracions del tub digestiu superior. Amb aquest instrument diagnostica el primer càncer del terç inferior de l’esòfag per visió directa (Fig.3).

Quan és nomenat, l’any 1882, cap del departament de cirurgia de la universitat de Cracòvia, gràcies a la intervenció de Billroth, té la idea de dividir les sales de malalts en netes i sèptiques i en crea una d’específica per malalts operats de l’abdomen. Amb aquesta política, té la incidència més baixa d’infeccions postoperatòries d’Europa (Fig.4).

Aporta diverses tècniques quirúrgiques noves, com la piloroplàstia, modifica el mètode de resecció gàstrica, idea un nou abordatge per tractar el càncer amigdalar, amb la qual no té mortalitat en una llarga sèrie de malalts operats. Disgustat perquè les autoritats no construeixen la nova clínica que li havien promès, deixa Cracòvia i accepta la proposta de dirigir la clínica quirúrgica de la universitat de Konigsberg, on introdueix l’ús d’un aparell per esterilitzar l’instrumental quirúrgic. A Konigsberg segueix el seu costum de confraternitzar amb els seus col·laboradors. (Fig.5)

El 1890, es trasllada a Breslau com a cap de cirurgia de la universitat. Munta el quiròfan asèptic més modern d’Europa . Allà introdueix l’ús de guants i mascareta, i el rentat de mans amb alcohol (Fig.6).

Mikulicz tenia un extraordinari talent per la cirurgia. Era molt precís, no tenia mai pressa, i perdia molt poca sang en les seves intervencions. Per això els bons resultats que tenia.

Mor als 55 anys d’un càncer gàstric, diagnosticat per ell mateix un any abans, que en una laparotomia exploradora es va comprovar que era inoperable.

Referències

Wojciech Kielan et al. Jan Mikulicz-Radecki: one of the creators of world surgery. Keio J Med ., 2005; 54 (1): 1–7.

Grzybowski, A.; Sak, J. Jan Mikulicz-Radecki (1850-1905): His impact on modern medicine. Clinics in Dermatology, 2012; 30: 129-136

Kuczkowski, J; Stankiewicz, C; Kopacz, A.; Narozny, W.; Mikaszewski, B.; Drucis, K. Jan Mikulicz-Radecki (1850-1905): pioneer of endoscopy and surgery of the sinuses, throat, and digestive tract. World J Surg. 2004; 28(10):1063-7.