El descobriment del bacil colèric es considera mèrit de Robert Koch (Fig.1), en una estada a Egipte l’any 1884 durant una epidèmia de còlera. Koch i el seu ajudant Gaffky detecten vibrions en cadàvers de malalts però no van poder demostrar que el vibrió fos la causa de la malaltia. A la tornada a Berlin, Koch demana que li ampliïn el permís per investigar fora de Berlin, a l’Índia, que és el centre de la pandèmia, perquè vol aclarir com es produeix el contagi.

A Egipte competien dos equips, un de francès comandat per Emile Roux i l’altre alemany, liderat per Koch, per veure qui trobava primer l’agent responsable del còlera. No obstant, el combat no es duu a terme, perquè l’equip francès es retira precipitadament per la mort del jove investigador, Tuillier, que mor de còlera quan portava poques setmanes a Egipte.

Gaffky (Fig.2), el col·laborador de Koch, troba vibrions en malalts morts de còlera, però no pot demostrar que siguin els causants de la malalties. Koch fa un viatge a l’Índia en el que confirma les troballes de Gaffky i confirma que el vibrió és el causant del còlera.

Era l’any 1884, 30 anys després que dos investigadors haguessin comunicat que havien vist en malalts colèrics uns bacils en forma de vírgula, iguals que els observats més tard per Koch. Aquests investigadors eren Joaquim Balcells i Pascual i Filippo Pacini.

Balcells era un farmacèutic nascut a Barcelona que publicà les seves observacions en una revista local de farmacèutics, El Restaurador farmacèutico, en el número de 31 d’octubre de 1854, revista en la que hi col·laborava regularment.

Era un home intel·lectualment inquiet, que parlava idiomes, sabia taquigrafia i s’interessava per la Física. El 1830, és catedràtic de Física experimental de la Universitat de Cervera, que durant la primera guerra carlina va haver de traslladar-se primer a Solsona i més tard a Berga, per poder seguir donant classe. El 1846, guanya la càtedra de Física Experimental de l’Escola de la Junta del Comerç de Barcelona.

Quan, el 1854, es declara una epidèmia de còlera a Barcelona, Balcells atén malalts i fa un estudi experimental per esbrinar la causa de la malaltia. Detecta la presència de gran nombre de vibrions en l’aigua que tenien el malalts hospitalitzats en vasos a la tauleta de nit.

Paccini era un anatomista italià, nascut el 1812 a Pistoia, educat amb una beca a l’Escola de medicina de Padova (Fig.3). Va ser professor d’anatomia de Pisa, i descobreix els vibrions en el budell d’un malalt mort de còlera a qui va autopsiar (Fig.4). El treball de Paccini “Observaciones microscòpicas i deduccions patològicas sobre el còlera” en el que mostra els vibrions que va descobrir no va ser conegut per Koch, i per això no el va esmentar quan presentà les seves troballes a la Comissió de còlera de la Oficina del Sant Imperi a Berlin.

Referències

Tomas Pinos Desclot. Joaquin Balcells i Pascual. Galeria de Metges catalans, COMB

Marina Bentivoglio, Paolo Pacini. Filippo Pacini: A determined observer. Brain Research Bulletin, 1995, 38 (2): 161-165