Els Bancs de sang són centres on es conserven les unitats de sang obtingudes en donacions fins que s’hagin d’utilitzar per transfondre. Abans de la transfusió, es fan proves serològiques que garanteixin la compatibilitat de la sang que s’ha de transfondre amb la del receptor.

Segurament el primer Banc de sang que ha existit el va organitzar Frederic Duran i Jordà (Fig.1) (veure aquesta entrada del Dr. Duran Jordà, 17/05/2021), a l’inici de la guerra civil espanyola que es va denominar Servei de Transfusió de sang de Barcelona.

Duran fa crides radiofòniques per captar voluntaris a donar sang i adopta un mètode per reduir la transfusió de sang incompatible mesclant algunes unitats de sang amb la finalitat de minimitzar la intensitat de la reacció d’incompatibilitat causada per grups sanguinis encara no tipificats.

En el Servei de Transfusió de sang de Barcelona es van registrar uns 30.000 donants i es van processar 9.000 litres de sang. Disposa d’un sistema de refrigeració de la sang i d’un camió refrigerat per transportar la sang als hospitals el front.

Acabada la guerra, les instal·lacions sanitàries del govern republicà son desmantellades, sense cap justificació, pels guanyadors de la guerra i entre elles el Servei de Transfusió de sang.

El primer que va utilitzar el terme de Banc de sang fou Bernard Fantus (1874 – 1940) (Fig.2). Era un metge hongarès, nascut a Budapest, emigrat a Estats Units amb la família, que estudia medicina a la universitat d’Illinois, i va ser el director del departament de Farmacologia i Terapèutica de l’hospital Cook County de Chicago (Fig.3).

A Chicago, Fantus crea el primer Banc de sang a l’hospital Cook County l’any 1937 i publica a la revista JAMA, el juliol d’aquell any, com va organitzar el banc de l’hospital de Chicago (Fig.3). La idea tingué tant èxit que la majoria d’hospitals en munten un, al comprovar la utilitat que té poder disposar sempre de sang, ja que la sang es pot conservar uns quants dies (Fig.4). Això evita que s’hagi de contactar urgentment amb els donants registrats, demanant-els-hi que vinguin a l’hospital quan hi ha una urgència de sang.

Des de l’inici, el Banc de sang del Cook County Hospital ve dependre de donants voluntaris, com encara succeeix en la majoria de Bancs de sang.

El 1939, l’anglesa Janet Vaughan crea, assessorada per Duran i Jordà, que s’havia exiliat a Anglaterra, un sistema nacional de Bancs de sang. El mateix any, preocupats per la imminència de l’inici de la guerra, el ministeri de la guerra anglès crea un dipòsit de sang a Bristol, amb 4 dipòsits distribuïts pel país, per poder transfondre sang als militars.

L’any 1941, el Dr. Charles R. Drew (Fig.5), que havia tingut un paper essencial en la preparació de les unitats de plasma i la seva transfusió, fou nomenat director de la recent constituïda Creu Roja americana que va organitzar un Banc de sang propi, que va recol·lectar i transfondre 13 milions d’unitats durant la segona guerra mundial.

Una notable millora fou la substitució l’any 1950 dels flascons de vidre per bosses de plàstic per la recol·lecció, transport i emmagatzemament de la sang, obra de Carl Walter i WP Murphy.