Aquesta entrada del blog “Curiositats de la història de la medicina” me l’ha inspirada el professor Albert Biete, catedràtic de Radiologia de la UB, que m’ha fet conèixer les imatges de les distincions amb les que les autoritats soviètiques premiaven als “liquidadors”, que eren les persones reclutades per netejar els residus radioactius que l’explosió havia disseminat pels voltants de la central nuclear de Txernòbil.

L’explosió de Txernòbil causada en esclatar un dels quatre reactors de la central va succeir el 26 d’abril de 1986 (Fig.1). Ha estat la major catàstrofe de la història perquè va fer passar un gran nombre de partícules radioactives a l’atmosfera, que es van acabar estenent per una superfície de 46.500 km quadrats.

En resposta a l’accident, les autoritats soviètiques van desallotjar tots els habitants de la ciutat de Pripiat, d’uns 47.000 habitants, la més pròxima a la central, on hi vivien els tècnics i els treballadors, i recluten 600.000 persones per torns de breu durada per netejar las radiacions. Són els que en diuen liquidadors. Són militars, a qui prometen un bon destí, bombers, voluntaris, i personal tècnic d’instituts tecnològics. Als voluntaris civils els hi han promès un bon salari, però molts no el podran cobrar perquè hauran mort a causa del efectes causats per l’exposició a la radiacions.

El nombre total de morts no es coneix, però un informe de la OMS, la OM de l’Energia atòmica i experts de les Nacions Unides, elaborat 5 anys després de l’accident, calcula que han mort unes 4.000 persones i estimen que en moriran unes 5.000 més per malalties lligades a la radiacions. A més, entre la població desplaçada de forma urgent s’ha registrat un excés de mortalitat important degut als efectes del sobtat desplaçament en relació amb la depressió, l’alcoholisme, l’hàbit tabàquic excessiu, la misèria i la mala alimentació. Aquests morts els hem de sumar als causats per la radiació.

La missió dels liquidadors és netejar la runa radioactiva afegint un producte que es solidifica i forma una massa compacta que engloba enderrocs i pols, que d’aquesta manera es pot enterrar.

Tot i que els liquidadors es canviaven cada dia la roba de treball i sovint també la roba que porten a sota, i fins i tot la roba interior, l’exposició radioactiva era molt alta.

Una química de l’Institut Tecnològic de Moscou, Elena Kozlova (Fig.2) que va ser una de les forçades a fer de liquidadora, per treballar un mes li van pagar un salari deu cops més elevat del que cobrava normalment, però li van haver de donar al cap d’uns anys, el 1995, la invalidesa total permanent per les seqüeles. No obstant, està contenta perquè encara no ha mort per les radiacions (Fig.3).

La política que van seguir les autoritats soviètiques en el tema dels accidents de les centrals nuclears va ser l’ocultació. En aquesta ocasió no es va poder evitar que el mon sabés el que havia passat, però altres accidents anteriors, potser de menys magnitud, han estat ocultats amb èxit.

Les distincions atorgades als herois de Txernòbil son força al·legòriques (Fig.4). La que és per distingir al personal civil (esquerra) que va participar en les feines de neteja conté una gota de sang i una desintegració radioactiva en forma de raigs alfa, beta i gamma. La reservada als militars (dreta) mostra la silueta de la central nuclear i un àtom.

Recomano al lector que vulgui fer una immersió en el tema de Txernòbil que faci per veure una sèrie de televisió feta per americans sobre l’explosió de la central nuclear, de la cadena HBO, barreja de documental i pel·lícula d’argument, que reflecteix fidelment el que va passar.