Frances Glessner Lee (Fig.1) ha estat un personatge irrepetible. En la segona part de la seva vida va fer el que la família no li havia permès fer abans: estudiar a la universitat, dedicar-se a investigar crims,  invertir part de la seva fortuna en crear i patrocinar institucions que donessin un suport acadèmic a la medicina forense, i fer docència en el tema que més li interessava, com era descobrir la autoria de crims que no s’havien sabut resoldre quan es van produir .

Frances neix a Chicago, d’una família rica, en la que el pare era el propietari d’una empresa agrícola. Vivien a Glessner House, ara un museu dedicat a l’obra de la seva filla. De petita, a Frances  li agradava llegir novel·les de Sherlock Holmes.

Volia ser metgessa o infermera però els pares no li van permetre estudiar fora de casa, però si estudiar violí a casa seva (Fig.2). Quan té 19 anys, es casa amb un jove advocat, Blewell Lee, amb qui té tres fills (Fig.3). No són feliços i es divorcien als 15 anys de matrimoni, amb un notable escàndol social.

Quan té 52 anys, queda sola. Se li havia mort de jove el seu germà metge i els pares. La seva primera decisió és inscriure’s a la universitat de Harvard per estudiar medicina. Allà coneix George Burgess Magrath (1870 – 1938), que havia sigut amic del seu germà quan estudiaven la carrera. Magrath és metge forense del comtat de Suffolk a Massachusetts i va ser professor de medicina legal a Harvard, el primer catedràtic d’aquesta matèria que va haver als Estats Units (Fig.4).

Frances col·labora amb Magrath en el muntatge del Departament de Medicina Legal de Harvard, i aporta 250.000 dòlars per la seva instal·lació. Frances té 53 anys i per primera vegada a la seva vida és feliç.

Tres anys més tard, participa en la creació la Biblioteca Magrath de Medicina Legal a la universitat de Harvard (Fig.5), i organitza seminaris periòdics, on s’hi inscriuen policies, forenses i altres experts en criminalística. Aquests seminaris seran la base del programa d’estudis de Medicina Forense dels Estats Units.

Es dedica a construir, amb l’ajuda d’un fuster, diorames, que no són altre cosa que maquetes d’assassinats que mostren amb tota fidelitat, però en miniatura, les escenes de crims no resolts (Fig.6).

En fan tres per any, i se’n van arribar a fer una dotzena. La seva finalitat és ensenyar als policies la sistemàtica de l’examen que s’ha de fer en el lloc on s’ha produït un assassinat. La fidelitat de les escenes és tal que impressiona quan les veus (Figs. 7 i 8 ). Tenen una excel·lent rebuda en les classes que es fan amb elles. Els casos no resolts i els diorames corresponents formen el “Nutshell studies of unexplained deaths” (Estudis de morts inexplicades).

Quan fa 65 anys, el 1943, és nomenada capitana honorífica de la policia de New Hampshire (Fig.8), acte que fou reproduït a la premsa (Fig.9) i que li va fer molta il·lusió.