John Snow va ser el primer anestesiòleg científic del Regne Unit i l’anestesista de la reina Victòria en els seus dos darrers parts, però en aquesta entrada del blog no tractaré dels mèrits del Dr. Snow com anestesiòleg, sinó de les seves habilitats com epidemiòleg que li van permetre fer un dels primers estudis epidemiològics rigorosos que s’han fet (Fig.1).

Snow demostra d’una manera prou convincent que el còlera es transmet per l’aigua, tot i que no va convèncer als seus coetanis. Mèrit suplementari és que ho va fer sense que s’hagués identificat l’agent responsable, el vibrió colèric, que va ser descobert per Robert Koch l’any 1884.

L’epidèmia de còlera que va estudiar Snow a Londres és la que comença l’any 1854, i afecta sobre tot el barri del Soho, on tenia la seva consulta. Snow no havia fet estudis d’infectòleg, però no creia en la teoria miasmàtica, que era la més comuna, que considerava que certes condicions atmosfèriques, sobre tot els vents, farien circular d’un lloc a l’altre els miasmes, que serien vapors tòxics emesos per matèria en descomposició. Ell s’alineava amb els contagionistes, que consideraven que algunes malalties es transmetien per contacte de persona a persona, a partir de matèries tòxiques invisibles.

L’epidèmia de 1954 va matar vora de 500 persones en només deu dies, la majoria residents en la proximitat d’una bomba d’aigua per us públic a Broad Street.

Snow va demanar al Registre civil un llistat amb tots els morts de còlera i el seu domicili, i en un mapa de Londres que havia comprat marca els domicilis dels morts durant l’epidèmia. El primer que observa és que la majoria dels morts vivien en la proximitat de la bomba d’aigua de Broad St., mentre que en les proximitats de les altres bombes d’aigua del barri gairebé no hi havia hagut defuncions (Fig.3).

Ensenya aquestes dades al funcionari responsable del subministrament d’aigua de la ciutat, que queda convençut amb l’explicació de Snow, i decideix retirar la palanca de la bomba de Broad St., fet pel qual s’inutilitza aquesta bomba. La iniciativa té èxit perquè la taxa d’incidència de còlera al barri es redueix immediatament.

Snow tracta d’aclarir alguns aspectes que no queden clars, com són els casos de malalts residents lluny de la bomba d’aigua de Broad St. i els casos de persones que viuen o treballen vora de la bomba d’aigua contaminada però no es van infectar. Snow visita els familiars de les persones mortes de còlera que vivien lluny de la bomba d’aigua de Broad st. En tots els casos aquestes persones havien consumit aigua d’aquesta bomba, ja sigui passant per la bomba d’aigua anant o venint de la feina, o perquè algun amic o parent n’havia portat a casa seva perquè tenia millor gust.

A la vora de la bomba contaminada hi havia una fàbrica de cervesa en la que cap treballador va tenir el còlera, però cap havia begut aigua, ja que bevien cervesa. En un hospici de 500 persones grans i invàlides només van emmalaltir de còlera 5 dels 500 residents, perquè la majoria bevien de l’aigua d’un pou que tenien al pati.

Quan van explorar com estava la canalització que portava aigua a la bomba de Broad St. es va comprovar que passava molt pròxima d’una conducció d’aigua bruta, i és plausible que hi hagués hagut filtracions amb pas d’aigües brutes a la canal que portava aigua a la bomba.

Snow publica un opuscle auto-editat en el que explica la investigació feta durant l’epidèmia (Fig.4). Aquest llibret no va tenir gaire èxit. Snow es va passar anys intentant convèncer que el còlera es transmet per l’aigua, que s’ha contaminat amb dejeccions de malalts. Amb aquesta demostració desacreditava la teoria miasmàtica. Per altre banda, Snow considerava que si la difusió de l’agent que causa la malaltia es desplaça per l’aire, el previsible és que hi hagués simptomatologia respiratòria, cosa que no succeeix en el còlera, fet que era un argument més per desacreditar la teoria miasmàtica.

La teoria de Snow no va ser acceptada fins la següent epidèmia de còlera que va patir la ciutat.

Les persones curioses que vagin a Londres poden veure una rèplica de la bomba d’aigua que hi havia al carrer Broad (ara Broadwick street). Pròxim a la bomba, hi ha el pub John Snow, que ens recorda el personatge. Snow somriuria si veiés el pub, ja que ell era abstemi.

Referències

Jaime Cerda, Gonzalo Valdivia. John Snow, la epidemia de cólera y el nacimiento de la epidemiologia moderna. Re. Chil. Infect. 2007: 24: 331-334

Michael AE Ramsay. John Snow, MD: anaesthetist to the queen of England and pioneer epidemiologist. Baylor Univ. Med. Center Proc., 2006; 19 (1): 24-28.

Juan B. Bellido Blasco. John Snow, doble meriatra. Med Clin (Barcelona); 2002; 900: 298-300.